–

L’illa de Menorca s’ha mantingut fins a dia d’avui amb una qualitat ambiental que podríem qualificar d’excel·lent, gràcies en bona mesura a l’activitat agrícola i ramadera que s’ha desenvolupat a l’illa al llarg del temps. Aquest fet, ha contribuït a que avui puguem disfrutar d’aquesta qualitat ambiental i del paisatge del que gaudim els menorquins.

A més, a dia d’avui l’economia de Menorca es troba íntimament lligada al turisme, essent un dels seus principals atractius el paisatge rural. Un paisatge que necessitava ser custodiat si volíem preservar-lo , ja que el 2003, a Menorca, el sector agrícola ramader va començar a patir el efectes de la globalització que acompanyats de les exigències que la multinacional Kraft requeria a les més de 100 finques lleteres directament afectades, va forçar l’inici de l’abandonament de les explotacions agropecuàries, així com també van començar a sorgir dificultats de viabilitat econòmica a les explotacions.

Per tot això i per tal de garantir la preservació del medi rural de Menorca, es feia i es continua fent necessari i imprescindible que els agricultors rebin compensacions econòmiques directes, per compensar la seva inestimable contribució a la conservació del medi rural de l’illa. D’aquí neix finalment el 2005 el Contracte Agrari Reserva de la Biosfera, per tal de fer efectiva aquesta compensació econòmica.

Amb el CARB, com instrument, el Consell insular de Menorca, inicià el 2005 el seu tarannà en la custòdia del territori en l’àmbit agrícola, en tant que el agricultors que estiguessin disposats a signar el CARB, s’havien de comprometre alhora a realitzar un producció mitjançant sistemes respectuosos amb el medi ambient que donin garanties de sostenibilitat i contribueixin a la preservació del medi rural, el paisatge, la cultura rural i la vigilància del territori rural de Menorca. Alhora el CARB pretenia, promovent la diversificació de les activitats, ajudar a les explotacions familiars les més afectades per la situació anteriorment descrita.

Amb la custòdia, es materialitzà el reconeixement i la demanda social del nou paper multinacional que té avui l’agricultura. L’evolució que ha tingut el CARB des del seu naixement és una mostra ferma de la idoneïtat del CARB i de la custòdia com instrument per garantir un sector agrari que que combini la viabilitat econòmica de les explotacions amb el manteniment del paisatge i del territori. En definitiva la custòdia ens permeten avançar en pas ferm per garantir una sector agrari viu i una Menorca sostenible en el temps.

                                                                    –

Aquest és el qüestionari inicial que els organitzadors del debat sobre el transport aeri ens han plantejat als participants, i aquestes són les meves respostes que si tot va bé s’hauran publicat al bloc en el mateix moment que comença l’acte.

1. Subscriu el lema de la plataforma?. Està d’acord en què Menorca està ofegada econòmicament a causa del actual servei aeri, amb freqüències insuficients,horaris inadequats i sobretot preus abusius?

Com a lema està bé perquè és sintètic i explícit, però com sol passar en la majoria de lemes conté una part d’error. No és el transport aeri el que ofega Menorca, sinó el precari i car transport aeri que ofega l’esforç d’una illa per a ser competitiva, moderna i viva. I és precari i car perquè algú no fa els seus deures, i aquest és el govern central, ara del PSOE i abans del PP. És Madrid qui ofega Menorca.

2. Des de fa anys i des de diferents estaments s’està reivindicant un transport aeri que cobreixi les necessitats de l’illa. I des de fa anys les diferents administracions es comprometen a arranjar aquest problema. Per quin motiu creu que no s’ha avançat en aquest tema tan primordial? On és el punt en que s’arriba a una barrera a partir de la qual no s’avança?

No podem posar totes les administracions en el mateix sac, açò seria injust perquè en aquest tema la veritat no és aquesta. Qui han de fer front comú per a presentar una proposta que resolgui d’una vegada el tema del transport aeri a les Illes, i concretament a Menorca, Eivissa i Formentera bàsicament, són els partits polítics illencs, la societat illenca i les institucions illenques (consells insulars, govern autonòmic i parlament de les Illes). Però qui ha de donar resposta ha de ser inequívocament l’Estat espanyol, el mateix que paga un AVE de 50.000 milions d’euros per recórrer –o córrer- entre ciutats comunicades per autopistes, carreteres, trens i aeroports. Noltros no tenim res més que l’avió, per molt que el Ministre Blanco digui que el barco és una “opció viable” per a les Illes o que ens amenaci de retallar el pressupost del descompte de resident.

Quin és punt que fa de barrera? Madrid; la ideologia centralista i uniformitzadora del PSOE o del PP (d’allà i d’aquí); ambdues escolten “com a provilegis” allò que des de Menorca reclamam com a justícia.

3. La indignació popular ha quedat ben patent amb una recollida de més de 15.000 firmes (?),. Trobaria conseqüent que aquest descontent es reflexes a les properes eleccions amb un augment de l’abstenció, o l’augment del vot en blanc?

El descontent no es resol amb l’abstenció, sinó amb la implicació i la mobilització. Jo esper que la nova Plataforma sigui valenta i faci de veu lliure i insubornable dels menorquins davant Madrid. Si no és capaç d’açò la Plataforma serà un fracàs i generarà major frustració i indignació.

4. El programa electoral del seu partit inclou aquest problema? Li donen solucions concretes, com per exemple proposar un preu pels trajectes aeris?

 El PSM i Més per Menorca inclou aquest tema en el seu programa (i el nostre decàleg de prioritats) amb una proposta clara i detallada de declaració de servei públic a la qual la resta de partits havien donat suport quan no estaven el govern i a la qual ara han renunciat. Una declaració que permetrà fixar preu, sí, i establir freqüències i horaris, tant entre illes com entre illes i península. Però que inclou també un requisit imprescindible sense el qual no serà possible res: que l’Estat hi aporti recursos.

                                            –        

No, Madrid no ens estima. Ni ens estima quan comanda el PSOE ni tampoc quan comanda el PP. De fet, si un es deixés endur per les emocions diria que generam menyspreu. Un menyspreu injust que neix d’una visió distorsionada -amb ideologia- de la realitat que ara no és el moment de comentar. I per què dic aquestes coses tan “desagradables”? Idò, perquè dia rere dia veig com aquesta visió deslocalitzada, centralista i uniformitzadora pren decisions que “ofeguen” (com diu la nova plataforma del transport aeri) al meu país. L’ofeguen quan l’impedeixen disposar d’una quota d’energia solar per tal de ser menys dependents i més sostenibles, o l’ofeguen quan no volen aplicar una declaració de servei públic que faci possible allò que és just (i que és que el preu d’anar per exemple de Menorca a Mallorca amb avió costi com a mínim el mateix que fer un trajecte d’igual distància entre dues ciutats de la península). La darrera mesura d’ofegament ve de la mà del finançament autonòmic. El govern del PSOE ha decidit retirar el fons de competitivitat a les Illes Balears. Un fons que va ser pactat entre dos governs legítims, i que ara una de les parts resol d’incomplir. Un fons que tenia per objectiu apropar la nostra balança fiscal negativa a la mitjana estatal (per igualar la balança esforç/benefici). Un fons que està lligat a la capacitat de les nostres institucions per a donar resposta als serveis de l’Estat del Benestar: educació, sanitat o serveis socials. Som una comunitat de tercera? Sí, segurament sí. Però el que sé també és que no som un país complet. En un país la societat civil i les formacions polítiques s’articularien per fer un PROU.

                                                                       –

                                                         –

Ens els darrers temps l’atenció en relació a la immigració s’ha centrat sobretot en el retorn als països d’origen de molts dels que havien immigrat a Menorca en els darrers anys. Tanmateix, aquest fet no ens hauria de fer oblidar dos aspectes crucials: les conseqüències de la crisi econòmica sobre la població immigrada i la necessitat que la societat menorquina incorpori de forma efectiva i integral els nouvinguts.

En primer lloc, els estrangers extracomunitaris, que han constituït en bona mesura la mà d’obra que ha permès el gran creixement econòmic dels darrers anys, han estat dels primers que han pagat les conseqüències de la recessió econòmica. En aquest sentit, hem d’assumir amb totes les conseqüències allò de “necessitàvem mà d’obra, però ens van arribar persones”. Els efectes de la crisi sobre els nouvinguts no són un problema dels immigrants, sinó un problema de Menorca, dels menorquins.

En segon lloc, si bé és cert que s’ha frenat l’arribada d’estrangers, i que fins i tot molts estan abandonant el seu projecte migratori, la immigració dels darrers anys ha canviat de forma irreversible la fesomia de la nostra societat. La Menorca d’abans i de després de la immigració no és la mateixa. Hi ha nous actors, nous papers a interpretar. Hem d’assumir que tots som damunt el mateix escenari i, per tant, no podem pretendre seguir interpretant una altra vegada la mateixa obra d’abans.

Menorca té el repte d’aconseguir fer seves les persones que hi han vingut a parar com a fruit d’un procés migratori de mà d’obra a gran escala. Aquest repte és especialment urgent pel que fa als fills dels nouvinguts, mal anomenats “immigrants de 2ª generació” o directament “immigrants”, encara que hagin nascut a Menorca. El repte és aconseguir que els nouvinguts siguin membres de ple dret de la nostra societat, siguin respectats i reconeguts en la seva diferència i que reconeguin també Menorca com el seu marc de referència.

En aquest context, l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana tenen una importància crucial. El català és la llengua que reservam als que consideram d’aquí, als que formen part del nosaltres menorquí. És per açò, per exemple, que molts de menorquins tendeixen a parlar als nouvinguts en castellà fins i tot quan aquests se’ls han dirigit en català. Barrant l’accés dels nouvinguts a l’aprenentatge de la llengua, i el que és més greu, a la consciència de la necessitat d’aprendre el català, es malmeten al mateix temps la pròpia llengua i una magnífica oportunitat perquè els nouvinguts es puguin incorporar plenament a la societat menorquina.

L’acollida lingüística, per contra, és probablement el mitjà més eficaç per aconseguir que els nouvinguts s’incorporin a la societat menorquina com a membres de ple dret. És important aconseguir que els nouvinguts facin seva la llengua catalana: és el millor indicador del grau d’integració de la societat menorquina i alhora la millor eina per aconseguir-ho. Primer, per les portes que els obre a nivell professional i en l’àmbit de les relacions socials; segon, per l’evidència (compartida per catalanoparlants i castellanoparlants) que el nouvingut que s’expressa en català (català menorquí) ha fet una passa important per ser considerat un igual, un menorquí més.

                                                                         –