Demà es celebra el primer plenari ordinari d’aquesta legislatura que comença amb una interpel·lació presentada pel PSM-Més per Menorca dedicada a un tema vital per a la nostra illa: el transport aeri. El debat començarà a les 12 hores, aproximadament; tot d’una després d’acabar amb les preguntes orals. Jo en seré el ponent d’aquesta interpel·lació que penjaré al web-bloc de forma simultània a la intervenció. A l’endemà el PSM-més per Menorca presentarà una proposta derivada de la interpel·lació (una moció), perquè sigui debatuda i votada en el proper plenari, en la qual es demanaran actuacions concretes per a millorar la situació del transport aeri a les Illes, i especialment a Menorca, Eivissa i Formentera.
19
set., 2011
11
ag., 2011
Laïcista i cristià
No Comments
POST-IT (nota adhesiva)
.
El diari Ultima Hora-Menorca d’ahir (dimecres dia 10 d’agost) publicava com a primera notícia una informació relacionada amb l’escola concertada. Com sol ser habitual, la notícia surt acompanyada d’un article d’opinió breu que en aquest cas signa Josep Pons Fraga. Es diu Raíces y valores, i entre d’altres coses afirma que “Quines se sitúan en la laicidad -que no significa laicismo- rechazan el espíritu y el humanismo de raíces cristianas”. I acaba així: “Es una opción personal, que no valora la riqueza del Concilio Vaticano II, que abre las puertas a la modernidad y al ecumenismo.”
Com què tenc bona relació amb en Josep crec que puc dir amb tota cortesia i contundència que no estic d’acord amb les seves afirmacions (almenys les dues que he esmentat abans). La mateixa argumentació l’ he llegida moltes vegades en publicacions de caire conservador i antiliberal, i per tant també antilaïcista. Sí, l’antiliberalisme sempre ha estat antilaïcista, i moltes vegades també clericalista. Bé idò, el que vull negar és que la laïcitat sigui contraria a l’humanisme cristià. És fals, rotundament fals. Si fos cert estaríem dient que el Papa -que ha reafirmat la laïcitat- rebutja les aportacions de l’humanisme d’arrels cristianes. I és fals també perquè molts cristians són laïcistes (o alguns laïcistes són cristians, cada ún pot triar).
I encara és més fals dir que la laïcitat no valora les aportacions del Concili Vaticà II, ja que precisament aquest concili és una aposta ferma tant per l’aconfessionalitat com per la llibertat de consciència. Tot a l’inrevés. Els laïcistes valoram molt positivament tant les contribucions de l’humanisme cristià com les fetes pel Concili Vaticà II, i creiem que efectivament són el camí alliberador d’una societat secularitzada, oberta i plural.
.
08
ag., 2011
Estils de llengua, i de País
2 Comment
ACTIVITAT POLÍTICA,Crònica,POST-IT (nota adhesiva)
.
La llengua segueix avui formant part de l’estètica ideològica -rica de formes i pobre de continguts analítics- del nostre mapa sociopolític. És lamentable, certament, però és així -per ara- ens agradi o no. Català, menorquí, varietats insulars, subestàndard balear, llengua pròpia, llengua oficial, llibertat d’elecció de llengua, drets lingüístics,… no formen part del comú sentir -ni del sentit comú- de la societat menorquina. Idò: repte polític, i social.
.
Val dir-ho, açò, perquè el que exposaré a continuació només té sentit si ho contextualitzam en el conflicte político-lingüístic que les Illes viuen avui reanimat per la victòria electoral d’un partit -el PP- que proposa la segregació lingüística a l’escola, la no obligatorietat del coneixement del català per accedir a l’administració, o la potenciació de les modalitats lingüístiques en detriment del català estàndard. D’aquest darrer tema voldria exposar idò la meva posició, que consider poc ideològica i més acadèmica. I sí, front de tanta arrogància d’alguns polítics que menyspreen la tasca d’estudiosos, historiadors, investigadors i del món del saber, jo els reivindic i els segueixo atorgant i reconeixent el seu valor fonamental -independent i lliure- dins la nostra societat. Maó podrà canviar un dia el seu nom de ciutat per al nom de X, però les raons històriques, filològiques, ortogràfiques definides pel món del saber (per la Universitat de les Illes Balears, per l’Institut Menorquí d’Estudis o per l’Institut d’Estudis Catalans) seran les raonables i les racionals, per molt que alguns vulguin posar el sistema democràtic en contra dels valors de la democràcia. I el coneixement contrastat i validat és un valor democràtic.
.
Dit açò vaig directe al tema que m’interessa tractar aquí, que és el de la proposta manifestada pel portaveu i conseller d’educació i cultura del Govern de les Illes Balears, Rafel Bosch, “d’un llibre d’estil que reculli les particularitats de la llengua balear “. Ho escric així, tal com s’ha publicat, perquè crec que és una frase ambigua que molts ens demanam si açò vol dir fer un llibre d’estil del que s’anomena subestàndard balear o bé en canvi el que es pretén és fer un llibre d’estil per a cada varietat insular. Segurament ni el senyor Bosch ho té clar perquè ambdues propostes són com a mínim acadèmicament inútils, i políticament perverses.
.
Dic acadèmicament inútil -açò de fer un llibre d’estil del subestàndard balear- simplement perquè ja existeix. Fa molts anys, inclús des d’abans de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística (1986), les institucions promouen un model de llengua estàndard adaptada al màxim a les característiques i peculiaritats pròpies del que podríem anomenar subestàndard balear (morfologia verbal, lèxic,..), i en aquest sentit en són exemples els criteris sobre el model de llengua proposat a publicacions com: El llibre d’estil del Govern de les Illes Balears, Llibre d’estil dels mitjans de comunicació orals i escrits (UIB, Consell de Menorca), Documents administratius i comercials (Consell Insular de Menorca), Els verbs de les Illes Balears, Llibre d’estil per a la ràdio i televisió de les Illes Balears, etc. o molts altres treballs dirigits al món educatiu. Llibres d’estil, tots ells, que no es fixen només en el lèxic aïllat sinó també en la morfologia verbal, perquè com deia Francesc de Borja Moll, una llengua no és una col·lecció de paraules, sinó un sistema, una estructura mental i formal. És imprescindible llegir Llengua o dialecte? Català o Mallorquí de Francesc de Borja Moll per a saber de què es parla. I em sembla que molts dels paralingüístes que militen aquí i allà, PP, Circulo Balear,… no l’han llegit ni tenen les coses acadèmiques massa aclarides.
.
També és acadèmicament inútil l’altra versió de la proposta de Bosch, la de fer un llibre d’estil de cada varietat insular. Inútil, impossible i ridícul. Sí, acadèmicament ridícul. Algú ha trobat mai una publicació en subestàndard gironí o lleidatà? Algú ha trobat alguna publicació escrita en sevillà o cordovès? I si anam a açò perquè el batlle de Ferreries no proposa un llibre d’estil del parlar ferrerienc, i en concret del ferrerienc descendent del pagès occidental del municipi?
.
Les coses, en les intencions, són més senzilles. Del que es tracta és de cultivar la llengua que compartim tots els parlants, amb la riquesa que aporta cada territori i cada varietat social o funcional. Açò és el que diu la llei, l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística. La resta són romanços de qui l’únic que pretén és debilitar i marginar la llengua catalana i tots els seus parlants.
.
30
jul., 2011
queviures
1 Comment
POST-IT (nota adhesiva)
.
Som d’aquells que quasi cada dia es fa un nou propòsit. I açò no sempre és bo. L’ànsia de què tot quadri només genera ansietat, i la vida és prou plena i massa complexa perquè tot quadri. Quadren els nombres, però la vida és innombrable. Ara toca viure, no sigui que de massa ordenar desordeni els queviures que més estim.
–