.
El diari Ultima Hora-Menorca d’ahir (dimecres dia 10 d’agost) publicava com a primera notícia una informació relacionada amb l’escola concertada. Com sol ser habitual, la notícia surt acompanyada d’un article d’opinió breu que en aquest cas signa Josep Pons Fraga. Es diu Raíces y valores, i entre d’altres coses afirma que “Quines se sitúan en la laicidad -que no significa laicismo- rechazan el espíritu y el humanismo de raíces cristianas”. I acaba així: “Es una opción personal, que no valora la riqueza del Concilio Vaticano II, que abre las puertas a la modernidad y al ecumenismo.”
Com què tenc bona relació amb en Josep crec que puc dir amb tota cortesia i contundència que no estic d’acord amb les seves afirmacions (almenys les dues que he esmentat abans). La mateixa argumentació l’ he llegida moltes vegades en publicacions de caire conservador i antiliberal, i per tant també antilaïcista. Sí, l’antiliberalisme sempre ha estat antilaïcista, i moltes vegades també clericalista. Bé idò, el que vull negar és que la laïcitat sigui contraria a l’humanisme cristià. És fals, rotundament fals. Si fos cert estaríem dient que el Papa -que ha reafirmat la laïcitat- rebutja les aportacions de l’humanisme d’arrels cristianes. I és fals també perquè molts cristians són laïcistes (o alguns laïcistes són cristians, cada ún pot triar).
I encara és més fals dir que la laïcitat no valora les aportacions del Concili Vaticà II, ja que precisament aquest concili és una aposta ferma tant per l’aconfessionalitat com per la llibertat de consciència. Tot a l’inrevés. Els laïcistes valoram molt positivament tant les contribucions de l’humanisme cristià com les fetes pel Concili Vaticà II, i creiem que efectivament són el camí alliberador d’una societat secularitzada, oberta i plural.
.
