o una proposta contra la discriminació dels menorquins que s’han de desplaçar a Mallorca per acompanyar als seus malalts
Cap de les principals normes que regeixen les institucions balears diuen coses com que Tots els ciutadans de les Illes Balears són titulars dels mateixos drets, deures i llibertats, i els poders públics han de vetllar per la seva protecció i compliment amb especial atenció als drets afectats per la insularitat respecte de l’illa de Mallorca. O que: Cap ciutadà de Menorca, Eivissa o Formentera s’ha de veure discriminat o perjudicat en l’accés i qualitat de serveis d’àmbit balear, com els sanitaris, ubicats a l’illa de Mallorca; o recíprocament, si es donen les circumstàncies.
No ho diu ni l’Estatut d’Autonomia, ni la Llei de consells insulars, ni la Llei del bon govern, tot i que se’n puguin derivar afirmacions semblants d’alguns articles d’aquestes lleis.
L’important -i la qüestió- en qualsevol cas és que no ho diu explícitament, i que des d’una visió insularista i menorquinista ho haurien de dir. La raó del “ser” de Balears és que es tracti de forma específica cada realitat territorial per tal que tots els ciutadans tenguin els mateixos drets. I no parlam de drets capriciosos, sinó de drets molt bàsics com l’accés a l’educació o a la sanitat. En un hipotètic estatut confederal de l’arxipèlag balear aquest principi d’igualtat i equitat formaria part dels seus primers articles fonamentals. O som iguals en l’accés a la sanitat (i educació, i transport aeri,….) o Balears…….. les Illes Balears no tenen ni sentit ni futur.
La llista de greuges balearistes contra les illes perifèriques és sagnant, i per açò és necessari avui més que mai la sensibilitat de tothom, però també la responsabilitat patriota dels que tenen el compromís i el deure de defensar els interessos de Menorca (i de Eivissa, i de Formentera), seguin del partit que siguin. Cadran idò propostes per reduir la llista de discriminacions, com la que afecta a la insularitat sanitària, i molt concretament la relacionada amb les hospitalitzacions de llarga durada. Vat aquí l’argumentació i la proposta de la proposició no de llei que ha presentat al respecte el PSM-Més per Menorca.
L’Estatut dels Treballadors estableix en l’article 37.3 que “El treballador, si ho avisa i ho justifica prèviament, es pot absentar de la feina conservant el dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents: b) 2 dies en cas de naixement de fill, o de mort, accident o malaltia greus, o hospitalització de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Si per aquest motiu el treballador ha de fer un desplaçament, el termini és de 4 dies.
És a dir que el permís remunerat previst en l’Estatut dels Treballadors perquè un acompanyant es pugui desplaçar a Mallorca amb el seu familiar malalt té una durada de 4 dies. Però, per bé o per mal, moltes de les hospitalitzacions tenen una durada més elevada i aleshores, en la majoria de casos, els familiars s’han d’anar organitzant i desplaçant a Mallorca per acompanyar al seu malalt.
Aquesta realitat menorquina (i eivissenca, i formenterera) contrasta amb el criteri del Govern de les Illes Balears i de l’Ib-Salut que només assumeix les despeses d’un acompanyant, com si aquest pogués estar a Mallorca tot el temps que dura la hospitalització a Son Espases.
Des del PSM-Més per Menorca consideram que aquest criteri no és ni just i ni equitatiu amb la resta de ciutadans que viuen a Mallorca, i reclamam que l’IB-Salut assumeixi les despeses dels desplaçaments dels acompanyants de malalts de Menorca, Eivissa i Formentera a Mallorca de tantes persones (entenent sempre un acompanyant cada vegada) com siguin necessàries per possibilitar una rotació en l’acompanyament de com a mínim cada 3 o 4 dies.
Per altra banda, en aquests desplaçaments el Govern només aporta 14 euros per dia, sense hotel, en concepte de dietes. Aquesta quantia no s’ajusta avui a la realitat dels costos derivats de l’estada, i molt menys quan ara per ara no es disposa de cap residència o borsa de pisos disponibles per l’IB-Saltut per donar resposta als desplaçaments dels familiars de malalts.
Així idò, a la proposició no de llei que hem presentat al Parlament de les Illes Balears proposam que:
El Parlament de les Illes Balears insti al Govern de les Illes Balears a assumir els desplaçaments dels acompanyants de malalts de Menorca, Eivissa i Formentera en la proporció de 1 desplaçament per cada 4 dies d’hospitalització.
El Parlament de les Illes Balears insti al Govern de les Illes Balears a revisar i actualitzar l’aportació per dia en concepte de dietes que s’aporta als acompanyants de malalts de Menorca, Eivissa i Formentera, tenint en compte que resta pendent la disponibilitat d’una residència o borsa de pisos per a familiars de malalts.
