El PP no superaria unes proves de redacció ni de comprensió lectora (en català, castellà o anglès, tan se val). L’esmena presentada pel grup parlamentari popular a la Llei de Símbols és una autèntica presa de pèl, pròpia de la mala fe, de la desorientació, del poc rigor i del poc respecte als drets fonamentals, com el de la llibertat d’expressió.

Un previ. L’esmena del PP recupera el text (sense el “previ”) de l’avantprojecte de llei dictaminat pel Consell Consultiu, el qual afirma que l’esmentat article 4.3. és clarament inconstitucional per vulnerar un dret fonamental com el de la llibertat d’expressió.

El dictamen aprovat feia una recomanació: substituir l’article pel redactat següent “Quedan expressamente prohibidos aquellos simbolos que impliquen vulneración de los derechos y valores constitucionales o lesionen derechos fundamentales”. Una recomanació que, precisament, el grup MÉS recull i presenta com a esmena parcial al projecte de llei. Així i tot, el Govern no incorpora la proposta del Dictamen i en canvi introdueix una filigrana jurídica difícil de quadrar: l’ús impropi dels edificis afectats per serveis públics. És a dir, per exemple, que si a una escola pública es penja un llaç quatribarrat s’estarà fent un ús impropi de l’immoble i pot ser sancionat.

Ara, en canvi, l’esmena abandona aquella filigrana jurídica i recupera la idea que l’ús d’un símbol no permès ha de ser autoritzat, evitant, açò sí, de posar el terme “previ”, com si fos aquest l’element que atorgava inconstitucionalitat a l’article. I no és així.

El Projecte de llei contempla símbols oficials i altres símbols permesos. La resta, per tant, són no permesos. I efectivament, constitueix una infracció molt greu “utilitzar o col·locar símbols no permesos o fer-ne un ús no autoritzat” (art. 9) en els béns mobles o immobles afectes a serveis públics de la CAIB. O sia, que si jo pens un llaç quatribarrat sense autorització em poden sancionar immediatament. Si vull evitar la sanció el que puc fer és demanar una autorització. I me la donaran o no, però ja hauré pogut ser sancionat. Al final idò, tenim implícitament una autorització prèvia necessària.

Tan és així que si els juristes del Consell Consultiu haguessin pogut resoldre la inconstitucionalitat amb la simple eliminació del terme “previ” ho haguessin fet. Però no ho van fer, i en canvi van proposar nous redactats que evitessin qualsevol vulneració a la llibertat d’expressió.

La veritat és que amb els problemes que té el país -Menorca, les Illes Balears i els Països Catalans- s’ha de tenir molt mala llet per a proposar un debat com aquest. Realment no té el PP cap altra qüestió a plantejar per a defensar els interessos de les Illes? El finançament i les inversions, per exemple? La discussió és bizantina i històrica. La mateixa constitució espanyola reconeix l’existència dels Països Catalans quan implícitament prohibeix la federació de comunitats autònomes. Qui coneix un poc el procés constituent sap a qui es referien els seus redactors.

Deixa-m’ho aquí, i us propòs que a tall de twitt recopilem 100 raons a favor dels Països Catalans, tant en termes d’afirmació com de negació d’altres realitats simbòliques, culturals i polítiques. Fes el teu twitt-bloc:

Sens dubte, la vaga indefinida dels docents de les Illes ha servit, entre moltes altres coses i molt importants, per saber qui està a favor d’una escola pública de qualitat i en la nostra llengua i qui, amagat darrera la coartada de l’ensenyament de l’anglès –la importància del qual ningú no discuteix-, vol imposar un model educatiu que arraconi la nostra llengua, al preu de davallar aquells continguts impartits en anglès i de provocar la frustració dels professors i alumnes implicats.

Així, davant aquest despropòsit pedagògic, s’han aixecat veus assenyades de tots els colors polítics, fins i tot de càrrecs destacats del PP. Del PP de Mallorca, d’Eivissa i de Formentera. Del de Menorca, encara els esperam. O encara pitjor: quan han obert la boca ha estat per mostrar la seva cara més totalitària i insultant, amb unes paraules que han transcendit l’àmbit purament insular. Vergonyós mèrit. Tanmateix, entre el silenci i l’insult (o la recomanació de la lectura de l’insult, que ve a ser el mateix), hi hauríem de col·locar la d’aquells que, en un exercici de covardia impropi del càrrec que ocupen, han jugat un doble joc que ha acabat per decebre tothom, l’exemple més representatiu del qual seria, sens dubte, el president del Consell Insular de Menorca.

Resulta sorprenent –o no- veure la diferència abismal entre les paraules del President de tots els menorquins –conciliadores sempre- i els seus fets –diametralment oposats-. El mateix Tadeo que manifestava, per escrit, a l’oposició, “el respecte que li mereixen tota la comunitat educativa així com els directors als quals la Conselleria d’Educació ha obert expedient”, és el mateix que va negar, en dues ocasions, la celebració d’un Ple extraordinari per tractar aquesta greu situació i el mateix que, a la tercera, va accedir a incloure el punt a l’ordre del dia del Ple ordinari de setembre per acabar votant en contra de donar suport a la comunitat educativa, de demanar que es tornassin enrere els expedients als directors o, fins i tot, de demanar consens a la Conselleria d’Educació. Evidentment, manifestar-se en contra del TIL, després de tot això, ja era impensable.

Tanmateix, el President Tadeo, el que vota a Menorca, entre declaracions de bones intencions –que no arriben mai aumon- i posat compungit per la situació creada, quan actua com a Diputat Tadeo, a Mallorca, al Parlament, envoltat dels seus, es transforma en un espectador eufòric del TIL, que aplaudeix els que titllen els directors expedientats d’insubordinats; els professors, de manipuladors i catalanistes; i, els pares i mares, d’irresponsables per privar els fills del dret a l’educació. Ni tan sols el president menorquí ha fet el gest dels seus col·legues Isern, a Palma; Serra, a Eivissa; o Ferrer, a Formentera, de demanar que el Govern escolti el carrer i faci un major esforç de diàleg. Tadeo no diu res, ni tan sols per intercedir per a qui ha estat expedientat injustament per expressar les seves discrepàncies en la implantació d’un nou model d’escola sense l’aval de pedagogs ni de la comunitat educativa.

El que Menorca esperava de vostè, senyor Tadeo, del seu president, no eren bones paraules: eren fets. Avui, sabem que esperar de vostè qualque tipus d’iniciativa és batre ferro fred. Després de governar durant més de dos anys, l’únic que ha fet fins ara, i continua fent, és carregar les culpes damunt l’anterior govern, o sigui, fer oposició de l’oposició, deixant en evidència la seva nul·la capacitat de lideratge. I, com dèiem al principi, entre moltes altres coses, la vaga de docents l’ha deixat ben retratat: una cara amable i molt bones paraules. Les qualitats que ha de tenir qualsevol venedor o persona que atén al públic. A un president del Consell Insular de Menorca, però, se li demana qualque cosa més.

Maite Salord
Consellera del PSM Més per Menorca
Nel Martí
Diputat del PSM Més per Menorca