Els problemes de salut mental: la pandèmia invisible

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva)

 

Vivim un temps ple d’emergències i situacions límit: una pandèmia vírica, una guerra (i 10 guerres més, actives actualment) i un canvi climàtic que, si no s’actua (amb urgència), tindrà efectes devastadors. Tot açò no és nou en la història de la humanitat, però tampoc és irrellevant. Al marge del seus efectes visibles i immediats, fins ara no s’ha valorat en la seva justa mesura l’impacte que aquestes han provocat sobre la invisible ment. Tothom té una certa capacitat de resiliència o resistència a l’adversitat, però no per açò hem de pensar que les experiències crítiques o límit s’acaben quan s’acaba el que les va provocar.

La pandèmia ha generat, sense cap dubte, un cúmul de situacions límit estressants que de vagades són difícils de gestionar: el confinament, l’aïllament social, la pèrdua d’un familiar o persona propera, la situació en risc de pobresa o de pobresa extrema,…. i en el cas dels infants i joves, la reducció –en quantitat i qualitat- del seus espais de socialització i desenvolupament. Cal ser molt conscient que la pandèmia en si i les restriccions implementades per eradicar-la han afectat el nostre benestar emocional, sobretot en el cas de les persones amb menys recursos i més vulnerables.

No és valora el que no es coneix, o no es pateix. I si a més a més no és veu, llavors la valoració passa a ser ínfima. Estic parlant, és clar, de la salut mental. O sia de la salut del «jo» que pensa, sent i viu. Sí que es poden, emperò, comptabilitzar els seus efectes. I ara, encara que sigui tard (però no massa tard), s’ha fet. Fa algunes setmanes l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència informava que el nombre d’hospitalitzacions en l’àrea de psiquiatria infantil havia augmentat durant el darrer any un 51%, passant de 189 casos l’any 2020 a 288 el 2021. A Menorca també es ben constatable la saturació en la qual es troba l’UCSMIA (Unitat comunitària de salut mental de la infància i l’adolescència de Menorca), ubicada en la Unitat Bàsica de Salut des Mercadal. I ja no dic res de la situació a la qual han de fer front cada dia els centres escolars d’infantil, primària i secundària, en especial els serveis interdisciplinars d’orientació i suport i els departament d’orientació dels centres educatius. Per altra banda tenim dades que indiquen que la venda de tranquil·litzants i fàrmacs relacionats amb l’ansietat, la depressió o el trastorn de son s’han doblat respecte del 2020, també en els joves i infants de fins a 18 anys. Les conductes d’autoagressió i de pensaments suïcides també s’han incrementat durant els dos darrers anys.

Tot açò no és sobtat, ni inesperat. Ho sabíem. Ho sabien i ho havien anunciat els especialistes i fins i tots alguns historiadors, sabedors dels efectes psicològics que provoquen situacions tan traumàtiques com una guerra, o tan desconcertants com una pandèmia com la que hem viscut. Davant açò, era d’esperar que s’actués. I no s’ha fet.

Resulta estrany, per exemple, que durant el temps de pandèmia no s’hagi actualitzat amb mesures urgents el Pla Estratègic de Salut Mental de les Illes Balears 2016-2022, i s’hagi esperat a què caduqués per crear una comissió (uff, una comissió sense terminis) que actualitzi l’esmentat Pla.

I resulta encara més estrany que cap al final de la pandèmia s’aprovi una –la primera- llei d’educació (Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació de les Illes Balears) i no surti ni una vegada la paraula «salut mental». Açò sí, el terme «diversitat» el trobareu fins a 40 vegades com a principi rector, tot i que no es concreta amb cap –ni una- recta mesura que millori el que ja hi ha.

Les organitzacions de salut mental, tant del nostre entorn més proper com d’àmbit internacional reivindiquen mesures des de les administracions per combatre l’empitjorament de la salut mental de la població, alhora que demanen un pla d’acció per engegar una reconstrucció social i econòmica. Des de Menorca, entre moltes altres mesures, hem de reclamar també el metge especialista en Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència que encara avui no tenim.

És tard, però no facem que sigui massa tard.

 

 

Nel Martí

Article publicat a la secció «En veu alta» del PSM-Menorca. Abril de 2022.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories