L’anhel menorquí(nista). Article de David Cabré i Liñán

No Comments El somni menorquí (nista)

 

 

 

 

En Nel Martí (Ciutadella, 1967) professor, escriptor i polític menorquí presentarà, el proper dissabte (Ciutadella, a les 12h al Centre Cultural de Can Saura i  a Maó, a les 19 hores a la Sala d’Actes del Museu de Menorca), un assaig històric-ideològic-polític inusual i necessari dins la bibliografia menorquina. El somni menorquí(nista) té com a objectiu “recopilar i revisar les fonts del menorquinisme polític d’ahir per tal de repensar i dissenyar els reptes del menorquinisme polític del futur”. El present assaig és una recopilació de les múltiples aportacions des de diferents posicionaments del que ha estat el menorquinisme des dels seus inicis fins a l’actualitat. Entenem el menorquinisme, no com un ens immòbil, sinó en continua transformació sempre en relació amb les característiques de la història geo-política de Menorca i de la voluntat dels seus ciutadans.

 

L’autor defensa que “el menorquinisme polític és i ha estat per essència insularista, és a dir que la illaïtat —el fet de ser illa— ha jugat un paper clau en totes les polítiques, tant socials com de país” i reivindica, per tant, que el menorquinisme polític del segle XXI haurà de ser sobiranista, amb l’objectiu que sigui el poble de Menorca qui triï el seu futur. El menorquinisme és, d’aquesta manera, un projecte social i polític de país centrat en Menorca que cerca reconèixer el dret de Menorca a exercir l’autodeterminació.

Quines són les constants del menorquinisme polític? La voluntat de recuperar la identitat pròpia i l’autogovern per fer front al centralisme històric que ha generat ‑i genera- dificultats per viure i representar-se davant el món. Xerrar de menorquinisme polític és, idò, reivindicar voluntats: la de defensar i poder representar la identitat pròpia mitjançant la llengua i la cultura pròpies arreu,  i la de poder decidir des de Menorca, a partir d’un veritable autogovern, el seu destí com a col·lectivitat.

Les derivades del menorquinisme polític a partir del segle XIX quedaran reflectides en els escrits d’intel·lectuals que es preocuparan per la necessitat de canviar els regles de joc i reclamar una relació més justa entre Menorca i l’Estat. Recuperar l’autogovern mitjançant la lluita contra el centralisme d’un estat amb clara vocació uniformista i la voluntat de defensar i poder representar la identitat pròpia (llengua, cultura i territori). Així doncs, l’anticentralisme ha estat una constant dins el pensament polític menorquinista, des de diferents perspectives i visions, en funció del període històric però amb una clara voluntat -a vegades de forma implícita i d’altres de manera explícita- de vindicar el dret a decidir del poble de Menorca.

L’arquitectura institucional sorgida de la Transició no va facilitar la desaparició d’aquesta constant atès que l’esperit centralitzador i uniformitzador, sorgit en el segle XIX, amb la primera constitució de l’Estat espanyol de 1812, no ho ha permès.

Menorca i, per tant, els seus ciutadans han de poder i tenir capacitat de decidir el seu futur: El somni menorquí (nista) no ha de ser entès com una utopia, sinó en termes d’horitzó, de futur, de reivindicació, de sobirania plena.

En aquest sentit, l’autor fa una reivindicació de la tasca de l’historiador Andreu Murillo, mestre d’historiadors. I és que Murillo ens va aportar una nova forma d’interpretar els fets, amb un enfocament socio-econòmic i cultural i, a més a més, ens va aportar d’altres fonts, mercès  la seva feina d’arxiver i documentalista,  per conèixer la història de Menorca.

Vet aquí la rellevància d’Andreu Murillo dins d’aquest discurs: les seves investigacions aporten una nova perspectiva interpretativa de la història de Menorca allunyades de la historiografia tradicional, sovint desfasada, i amb un enfocament exclusivament a partir dels grans fets d’armes o esdeveniments de tipus polític o religiós.

Amb El somni menorquí(nista), el lector podrà conèixer quines han estat les constants d’aquest somni a partir d’un recorregut històric d’aquells primers protagonistes que ja reclamaven aquest anhel d’autogovern des de diferents visions. Aquests antecedents i referents del menorquinisme polític són necessaris conèixer-los; per saber d’on venim i cap a on anem.

El llibre d’en Nel Martí ens dibuixa l’anhel que molts encara tenim: poder decidir –democràtica i lliurement- el futur de Menorca des de Menorca.

 

 

David Cabré i Liñán

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories