….  quan no es podia parlar en català per telèfon ….

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

Wikimedia Commons

 

 

La persecució de l’ús del català per part del govern espanyol ha estat una constant des del decret de Nova Planta, el 1716, ja fa més de tres segles. Les mesures han estat de tot tipus: prohibició d’editar llibres en català, prohibició del català en la documentació dels ajuntaments, imposició del castellà a les escoles o d’altres més sofisticades com l’obligació de batejar els vaixells en castellà.

En qualsevol cas, emperò, una de les més “simpàtiques” (per caricaturitzar les mil formes de repressió cutre que s’han aplicat tant en temps de monarquia borbònica com en temps de dictadura franquista) i recordades serà la prohibició de parlar en català per telèfon. El 29 de maig de 1896, ja fa 125 anys, es va instal·lar la línia telefònica entre Barcelona i Madrid, que explotava amb un sistema mix l’empresa El Crédito Mercantil de Barcelona i la Direcció General de Correus i Telègraf d’Espanya. La direcció general d’aquesta última empresa estatal va imposar a l’empresa privada catalana que no es podia parlar en català per telèfon.  

La prohibició de la llengua catalana en la nova tecnologia telefònica també s’havia aplicat en la telegrafia, que no acceptava emetre els telegrames que no fossin redactats en castellà. Tot i les queixes dels usuaris, la mesura va continuar vigent i les operadores van seguir disposant de la facultat de tallar la comunicació si detectaven alguna conversa en català.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories