Menorquins a l’ossera de Bunyola

No Comments Activitat política,Articles,POST-IT (nota adhesiva)

 

Dia 19 de juliol es compliran 84 anys de la desaparició i posterior assassinat dels menorquins Sebastià i Bartomeu Carretero Gornés i José Filomeno Pons Sintes. Durant molts anys, de dictadura franquista i també de democràcia, els familiars d’aquests tres desapareguts han hagut de viure en silenci el dolor d’aquelles pèrdues, carregades de preguntes, dubtes i històries incertes sobre els fets que esdevingueren la nit del 19 al 20 de juliol, i els dies posteriors, de 1936. Encara avui, després de més de 40 anys de democràcia, les famílies afectades no tenen una confirmació de la ubicació dels cossos dels seus difunts, tot i que diverses fonts, de vegades contradictòries i erràtiques, els havien situat fins aleshores a una ossera ubicada al cementiri de Bunyola, a Mallorca.

Aquesta situació de desinterès i desatenció cap als desapareguts i les seves víctimes es va mantenir a les Illes i a Menorca fins l’any 2016, any que el Parlament de les Illes Balears aprovà la Llei de Fosses (Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme) i a la que, posteriorment, l’any 2018, s’hi afegí la Llei de Memòria Democràtica (Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears). Aquestes dues normes van servir per a reactivar la posada en marxa d’instruments per a la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura -com els anomenats mapes de fosses- i acabar així amb la indefensió de nombroses famílies afectades. A partir de llavors les administracions autonòmiques, Govern i consells, assumien el compromís –i l’obligació- de facilitar la recerca dels desapareguts.

L’esmentada Llei de Fosses estableix que, específicament, al Govern el correspondrà la competència de “localització i identificació de persones desaparegudes violentament per raons polítiques, ideològiques i religioses”, així com la “prospecció i intervenció en les fosses de la Guerra Civil i del franquisme en el territori balear (…)”. Aquestes tasques, amb les quals la resta d’administracions tenen l’obligació de col·laborar, són fonamentals per a fer efectiu l’objectiu de reconeixement i garantia dels drets de reparació, veritat i justícia, recollits tant per Nacions Unides com per les lleis estatal i autonòmica de memòria històrica.

La recerca duta a terme pels familiars de les víctimes i la valuosa tasca d’investigació de l’historiador Marc Pallicer justifiquen, sobradament, que avui l’ossera comuna de Bunyola sigui urgentment excavada i meticulosament estudiada, per molt que els dubtes i les excuses d’altres hagin servit per a retardar la intervenció recollida en el mapa de fosses de Mallorca. Ningú pot oblidar que els mapes de fosses són mapes de probable localització de víctimes cercades i vinculades a la gent d’un territori, i aquest territori en el nostre cas és Menorca.  Bunyola és, per açò, part del mapa de fosses menorquí, i com a tal se li hauria d’haver donat la prioritat que requeria la reparació, veritat i justícia de les víctimes i de la societat menorquina. Tot i açò, encara avui, les famílies afectades esperen. Mentre, emperò, el darrer familiar directe dels desapareguts, n’Ana Pons Allès, filla de José Filomeno Pons Sintes, moria el passat setembre sense tenir confirmada la localització i identificació del seu pare, ni poder gaudir del dret de veritat i justícia, ni tampoc poder enterrar les restes del seu difunt al costat del familiars.

No és ara el moment ni el lloc de reflexionar sobre el què ha fallat perquè l’ossera de Bunyola encara avui resti sense excavar i investigar, però sí que és el moment d’afirmar que res justifica esperar més temps. La de Bunyola és l’única fossa identificada i inclosa en el mapa de fosses del Govern de les Illes Balears, en la qual s’han localitzat menorquins morts durant la guerra civil, i per tant, la que el Govern ha de prioritzar en un mapa d’actuacions territorialitzat per illes i per origen i arrelament familiar de les víctimes, com actuació de restitució, veritat i justícia cap a les famílies i la comunitat menorquines afectades.

Amb l’objectiu de donar a conèixer les investigacions de Marc Pallicer i de reclamar veritat i justícia per aquests menorquins, que totes les fonts assenyalen dipositats a la fossa del cementiri de Bunyola (Mallorca), s’ha organitzat una conferència amb el títol La descoberta a Mallorca de tres ciutadellencs a una fosa comuna de la Guerra Civil espanyola, per al proper divendres dia 17 de juliol al pati del centre cultural de Ca’n Saura.

Cal insistir emperò que la localització, identificació i entrega dels desapareguts als seus familiars no és una qüestió que afecti només a unes famílies i a uns llinatges. Aquesta és una qüestió que afecta a totes les menorquines i menorquins, a la seva història i a la seva cohesió com a poble. Un poble que vol caminar i mirar el futur amb optimisme no es pot basar en l’oblit dels seus errors i de les seves víctimes innocents. Tenim el deure de no oblidar, de no repetir, de no justificar, els errors del passat. És hora d’actuar amb convicció, determinació i diligència perquè en molt poc temps s’excavi la fossa de Bunyola i es verifiqui la identitat dels difunts, assassinats l’any 1936.

Així, tal vegada, facilitarem que l’obertura d’una fossa serveixi per a tancar ferides i dols encara pendents de cicatritzar.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories