Vox considera que la bandera LGTBI no és neutral
VOX es queixa de l’Arc de Sant Martí (símbol del moviment d’alliberament LGTBI) que oneja a la balconada d’una de les oficines del Parlament. La seva queixa és -diuen ells- una queixa a favor de la neutralitat, però tanmateix tothom sap que és una queixa contra la visualització LGTBI. En qualsevol cas emperò, la seva reacció també té una altra significació: el rebuig de la concepció democràtica de la “neutralitat”.
Efectivament, en democràcia la “neutralitat” no és gris, no és monocolor, no és moralitat. És pluralitat. La “neutralitat” al carrer i als espais públics no consisteix en què ningú parli, i ningú s’expressi i es manifesti, sinó, contràriament, consisteix en garantir que tothom pugui parlar, i es pugui expressar i manifestar.
La “neutralitat” de la democràcia emperò no és neutral. Certament, en democràcia la “neutralitat” té límits. Però aquests no són els límits que imposa una doctrina (o una dictadura) o un partit, sinó la que imposen els drets fonamentals. I la llibertat d’expressió, sense cap dubte, és un dret fonamental que està molt per sobre de la posició ideològica i partidista d’un partit.
Tanmateix som ben conscient que la legislació espanyola, i el dret que se’ns deriva a través de múltiples sentències, ha donat peu –i ales- a aquesta forma errònia –i retrògrada- d’entendre la “neutralitat”, la democràcia i les institucions públiques.
Ah, i tal vegada no ho havia dit, emperò: parlar i reivindicar els drets de LGTBI és parlar de drets humans.
(P.S. La bandera espanyola tampoc no és neutral. És oficial. Ara bé, els símbols LGTBI, com els de la pau, o els utilitzats arran de la pandèmia del coronavirus, no pretenen cap oficialitat. No és una tema d’oficialitat, sinó de llibertat d’expressió i de drets fonamentals.)
