Cesgarden + bestretes = 16.5 M€

No Comments Activitat política,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

Diari Menorca, dia 13 de febrer de 2019

 

 

Bestretes i Cesgarden han estat dos mots que han format part del debat polític i de la crònica periodística a Menorca i a les Illes Balears durant almenys els darrers deu anys. No és estrany, per açò, que si un es posa a cercar per internet bestretes i Cesgarden referits cada un d’ells a Menorca, hi trobarà un històric de propostes i retrets inacabable i incomprensible, que han anat canviant depenent del partit polític que estàs en el govern. En qualsevol cas, el cert és que darrera cada un d’aquests dos estranys mots hi ha una decisió política important i unes conseqüències econòmiques gens menyspreables.

Precisament, i afortunadament, fa poques setmanes, i en plena campanya de les eleccions autonòmiques i municipals, el Govern i el Consell de Menorca varen signar un conveni històric –encara que desapercebut- per a donar compliment a una llei del Parlament de les Illes Balears, i posar punt i final així a l’embull de les bestretes i de Cesgarden. A la fi l’embull s’ha desfet, però abans de l’oblit caldria fer un darrer panegíric, o si més no un balanç crític (i brevíssim) de comiat per a recordar quines eren aquelles decisions i quines les seves conseqüències econòmiques. Anem per parts.

Bestretes

Bestreta, pagar per endavant. Açò és el que es pretenia l’any 2008 quan el govern de torn –el segon Pacte de Progrés- va decidir que cada any, fins que s’aprovés una nova llei de finançament per als consells insulars, es faria una aportació fora de pressupost i al marge d’una regulació específica. L’objectiu era lloable: millorar el finançament dels consells. La fórmula no ho era tant. La llei aleshores vigent per al finançament dels consells insulars, de l’any 2002, havia quedat obsoleta davant d’un nou Estatut d’Autonomia (2007) que atorgava més competències pròpies als consells, d’una Comunitat Autònoma que rebia més recursos de l’Estat i d’uns consells que s’anaven consolidant com a governs de cada una de les illes.

Així idò, es van comprometre successivament per a Menorca 3 M€ el 2008, 3 M€ el 2009, 4’5 M€ el 2010, 3 M€ el 2012 i 3 M€ el 2013, dels quals el Consell de Menorca ja en va rebre 8 milions i en tenia 8.5 de pendents. L’any 2014 s’aprovà el nou sistema de finançament, i per tant ja no calia afegir més bestretes. Arribava l’hora de fer nombres i liquidar. I vet aquí la gran sorpresa (o no!): la liquidació que fa el Govern, resultat de comparar el sistema vell (2002) i el sistema nou (2014) donava que Menorca, a diferència de Mallorca i Eivissa, no havia de rebre cap bestreta, i per tant hauria de tornar els 8 milions d’euros cobrats i no rebria el 8.5 restants, pendents de cobrar.

Lògicament aquí hi ha un tema de fons, que no és l’objecte de l’article, i és que el nou sistema de finançament és negatiu per a Menorca, ja que beneficia els models de la balearització i penalitza els models que han apostat per la sostenibilitat, com és el cas de Menorca. Però –ho torn a dir- aquest no és ara el tema. El tema és que, a falta d’una regulació clara de les bestretes que inclogui també la seva liquidació, Menorca es veuria greument perjudicada per la liquidació del Govern. El Consell de Menorca, amb molt bon criteri, i en defensa dels interessos dels menorquins, va iniciar un litigi en base a l’argument que les bestretes s’havien atorgat com una millora “de mínims”, i que en cap cas s’havia previst el retorn de les aportacions concedides. Calia decidir aleshores si seguir la via judicial, assumint el risc del tot o res, o cercar solucions polítiques que donessin estabilitat pressupostària al Consell de Menorca i permetessin mantenir els recursos inicialment prevists de 16.5 milions d’euros.

Cesgarden

Cesgarden (o cesgarden, en minúscula, per a referir-se a tots els casos semblants), nom d’una promotora que reclama compensacions econòmiques per no poder fer efectives les seves expectatives urbanitzadores, i obté sentència favorable de la Justícia.

L’any 2003 el Consell de Menorca va prendre una decisió històrica i cabdal. Aprovà el primer Pla Territorial de l’Illa –PTI- que va incloure la desclassificació de terrenys susceptibles de ser urbanitzats, protegint així paratges de gran valor paisatgístic com es Barranc d’Algendar o Macarella. Aquella decisió va provocar la reacció d’alguns promotors que es van sentir perjudicats, i que legítimament van iniciar un litigi per a defensar els seus interessos. Dos d’aquests litigis tenen avui sentència ferma que obliga al Consell a compensar-los: Cesgarden, a la qual se l’ha de compensar amb 23.664.861 euros, i Princesa Son Bou, amb 5.992.323 euros.

Cinc anys després, el 2008, Eivissa encara no havia aprovat el seu PTI ni havia desclassificat terrenys, però en canvi la pressió especuladora i l’afany urbanístic eren molt grans. Calia posar fre. Per a salvaguardar la costa i determinats paratges el Govern de les Illes Balears –Pacte de Progrés, de nou- va prendre l’encertada iniciativa d’aprovar una llei que impedís la seva urbanització. A la llei també s’hi afegiren alguns casos concrets i especials de Mallorca. Les sentències fermes derivades d’aquella protecció del territori i desclassificació urbanística, en el cas que existissin, les hauria d’assumir i pagar el Govern, i no els consells d’Eivissa o de Mallorca, com era el cas de Menorca. I així, lamentablement, va ser.

I arribem a l’any 2018. Amb sentències fermes desfavorables per a Eivissa i Mallorca, els jutges ordenen al Govern que pagui de forma immediata les corresponents compensacions condemnatòries derivades de la Llei del 2008, i el Govern es veu obligat a presentar una llei al Parlament per a fer possible aquests pagaments on, com ja hem dit, no hi ha Menorca. I és aleshores quan el grup parlamentari Més per Menorca presenta una esmena al projecte de llei i obliga el Govern a negociar una compensació per a Menorca.

Efectivament, a través d’una llei del 17/2019, de 18 d’abril el Govern, el Consell i Més per Menorca arriben a un acord polític pel qual Menorca rebrà 16.500.000 d’euros per als conceptes Cesgarden i Princesa Son Bou, a través d’un conveni plurianual (signat dia 18 de maig del 2019). Per contra, el Consell no mantindrà el recurs pel tema bestretes, evitant així un futur incert, llarg i costós.

Mixtió bestretes/cergarden i els nombres finals

El balanç final de la combinació bestretes/cesgarden pot tenir moltes, moltíssimes, lectures. Totes acceptables, però no totes carregades de la mateixa legitimitat i credibilitat. Repassin de nou, sinó, l’hemeroteca a través dels cercador de Google o Firefox.

El que no és qüestionable és el global numèric, que és molt clar: s’ha passat dels incerts 16.5 milions d’euros de les bestretes (8 dels quals el Consell ja havia cobrat i podria haver hagut de tornar) i de cap aportació del Govern per a pagar les sentències derivades de la protecció del territori, a la certesa de 16.5 milions d’euros que el Govern aportarà al Consell de Menorca perquè aquest els destini a pagar Cesgarden i Princesa Son Bou.

Personalment sempre he explicat que creia que aquesta no era la millor solució, però que era una solució possible i beneficiosa per a Menorca, i que era el moment d’acceptar-la. Cal recordar, per acabar, que la Llei 17/2019 amb l’esmena bestretes/cesgarden de Més per Menorca es va aprovar en el darrer plenari de la legislatura, i que a Eivissa (que també havia d’ingressar 16.5 milions per bestretes) amb la liquidació del Govern li corresponen 8.5 milions, dels quals 6 ja els ha ingressat, i que per tant només rebrà 2.5 milions addicionals.

Som conscient que el tema és complex, i la realitat polièdrica, però tanmateix l’epitafi de cesgarden/bestretes és clar: Game over.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories