Perquè Formentera deixi de ser la “menor” de ningú

No Comments ARTICLES

(Intervenció en el Plenari del Parlament de les Illes Balears, en la proposta a favor del senador propi de Formentera)

 

MÉS per Menorca donarà suport a aquesta iniciativa de Formentera perquè l’illa tengui també, com Mallorca, Eivissa i Menorca, una representació pròpia a la Cambra de representació territorial de les Corts Generals, que és la Cambra Alta, el Senat. És a dir, sigui igual que la resta, ni més ni menys. I deixi de ser la “menor” de ningú.

I no ho feim passivament, per respecte a la decisió del poble i les institucions de Formentera –que també!-; sinó que el nostre suport és actiu i combatiu en la lluita de Formentera per avançar en el seu autogovern i la seva sobirania. I ho sabem bé, també des de Menorca. La illaïtat és un element de cohesió i d’identitat, però la insularitat també. Les dificultats i la incomprensió dels “altres” respecte del fet insular, dels costos derivats de la doble i triple insularitat, de la manca de connectivitat, de la gestió d’un territori altament sensible des del punt de vista ambiental, etc. etc. són un motiu més que suficient i una reivindicació més que irrenunciable per a reclamar “veu pròpia”, per tenir govern insular a l’illa, per tenir veu al Parlament de les Illes i, entre d’altres, també per tenir veu al Senat.

Menorca i Formentera (i he viscut i he fet feina a les dues illes) compartim una visió diferent de país, d’illes balears. El motius deuen ser diversos, però possiblement hi tengui molt a veure el fet que les dues illes hem patit els dèficits de ser tractats com a “menors”, i haver estat arrossegats per les democràtiques majories. I no em cansaré de dir-ho: la democràcia és alguna cosa més que nombres, són valors. I el valor sobre la consideració del territori annex, geogràficament més petit, i poblacionalment –i electoralment- amb menys pes és clau per saber quina democràcia som o volem ser.

Així idò, la reivindicació de Formentera és justa,i a més és coherent amb l’estructura –l’arquitectura- institucional de la Illes Balears derivada del text de l’EA modificat l’any 2007, quan els consells insulars passen a ser autèntics governs a cada una de les Illes, amb competències pròpies, amb capacitat reglamentària, amb iniciativa legislativa, etc. Tenir un representat al Senat –tenir veu pròpia a la Cambra Alta- és una continuïtat i una conseqüència d’un procés d’aspiració i lluita per un major autogovern i una major sobirania, que va culminar el 2007 amb un consell insular propi, i que esperem que prest també se li reconegui la representació pròpia a la cambra de representació territorial.

La reivindicació de Formentera no només és justa i és coherent, sinó que per lògica jurídica –si no fos pel nyap constitucional- hauria d’haver sigut una realitat immediata, des del moment que es constitueix el Consell de Formentera.

Immediata per què?

– Perquè la Constitució espanyola diu que el Senat és una cambra de representació territorial, és a dir una cambra per donar veu als territoris i donar veus a les diferències massa vegada ofegades per les majories.
– Perquè la Constitució diu que les províncies insulars de cada illa o agrupació d’illes amb cabildo o consell insular constituirà una circumscripció a efectes de selecció de senadors.

El drama és que, la mateixa CE, més avall, detalla aquests senadors i en dona tres per Mallorca, un per Menorca i un per l’agrupació d’Eivissa i Formentera. En lloc de dir un per a cada illa amb consell insular, més 2 més per Mallorca per raons de població.

Açò no podrà ser. Aquesta immediatesa per defecte no serà possible, però sí que és possible –i hauria de ser possible- fer una reforma “exprés” per salvar, per esmenar, l’error constituent i evitar que aquest error perjudiqui Formentera. Perquè per damunt de tot hauria de primar el principi d’igualtat i l’esperit que el constituent volia recollir: territoris –i més si són illes- amb govern propi –consell insular- han d’estar representats a la Cambra Alta de les Corts Generals. Inst per tant als partits d’àmbit estatal que ho facin, i ja els dic que de la resta tindran segurament una gran receptivitat. MÉS per Menorca es posa a disposició per fer-ho possible, i de confirmar el suport de les formacions amigues del sobiranisme (ER, Compromís, Nueva Canaria, PDcat, PNB,…) per aconseguir la majoria suficient per aquesta reforma exprés.

En la meva anterior intervenció ja vaig expressar els meu escepticisme del paper i funcions del Senat, que per res compleix la funció per a la qual va ser creada, per ser una cambra de representació territorial. Avui és una cambra de segona lectura, inútil (excepte per a intervenir les CCAA pel 155), innecessària (i sinó miri’n vostès la extraordinària feina que fan els senadors/es de les Illes) i cara. Però és el que tenim! I encara que pensi que amb un sistema monocameral –i si pot ser de tipus confederal- seria suficient, també he de dir que mentre existeixi, hi ha de ver qui ha de ver. I Formentera hi ha de ser! Perquè en té dret, perquè ha de servir per explicar a Madrid què és viure –no anar de vacances- a una illa, i perquè suposa un avanç en la consecució de les seves aspiracions legítimes d’autogovern dels ciutadans de Formentera.

Visca Formetera!

Visca la reforma constitucional exprés!

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories