Aquest dimarts, al Parlament, en la sessió de control al Govern, el PP ha demanat a la Consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, “quan pensa publicar el Govern tota la informació relativa a les despeses dels alts càrrecs generades des de l’inici de la legislatura?”. La pregunta podria ser molt raonable si vingués d’algú que creu i ha fet l’impossible per avançar per aquests viaranys de la transparencia, però no és així, i ha esdevingut –la pregunta- en un acte de cinisme de dimensions panamenyes papers. M’explic.
Des del cas Rasputin, l’any 2004, fins avui han passat moltes coses. Llavors, amb Jaume Matas com a president, el Govern computava com a despesa oficial entrades al teatre eròtic Grigori Rasputin de Moscou, on s’havia desplaçat una delegació del Govern de les Illes Balears per a promocionar les Illes Balears com a destinació turística; i això es feia amb total impunitat, pensant que els mecanismes de control (parlamentari, periodístic, judicial,…) mai tindrien accés a minúcies econòmiques (712’5 rubles, uns 18 euros, cada entrada) tan miserables políticament. Avui, en canvi, tot això ha canviat.
Des de l’any 2011 tenim una Llei de Transparència i Bon Govern que, en la disposició adicional segona (DA2) obliga al Govern a publicar totes les despeses de viatges, representació, dietes, etc. superiors a 500 euros. Una publicació que la DA2 planteja de forma pro-activa, en la web institucional i en un format accesible i entenedor.
Des del 2011 fins el 2015 va governar el PP, amb José Ramón Bauzá com a president, i no es va publicar mai res -absolutament res!- de les despeses dels alts càrrecs, incomplint així les esmentades llei i DA2. No només això, sinó que en aquests quatre anys el PP va intentar fins a tres vegades –una per any- modificar la Llei de transparència per eliminar l’esmentada obligació recollida en la DA2. El repàs és necessari: el 2013, l’esborrany d’avantprojecte de modificació de la Llei de transparència pretenia eliminar de la DA2 la publicació a la web; el 2014, l’avantprojecte de modificació de la Llei de transparència mantenia la supressió de l’anterior esborrany i el Consell Consultiu acusava el Govern de voler “limitar” el control del Parlament i li recordava el deure del Govern de concretar la forma com es donarà publicitat a les despeses; i finalment, el 2015, en una esmena a la totalitat a la proposició de llei del PSIB, el PP presentava un text encara més descafeinat amb la clara voluntat de saltar-se el dictamen del Consultiu, i evitar la publicació de les despeses.
Bé idò, ara, com si el PP no hagués romput un plat, demana al Govern que tot estigui fet, i que es publiqui tota la informació de les despeses generades des de l’inici de la legislatura. Un petició, insisteixo, que podria ser raonable però que és una anècdota que el PP voldria convertir en categoría, quan la categoría dels fets està en què per primera vegada el Govern es compromet obertament a favor de la transparència i el control de les despeses publiques. L’important no és si les despeses es publicaran des del mes de juny del 2015 o des de l’abril del 2016; l’important és que es dóna compliment a la Llei i que per primera vegada en la història de la CAIB els ciutadans podrán conèixer de forma clara i senzilla com s’utilitzen els recursos públics.
Ara, el Govern, superant amb escreix la previsió de la DA2 de l’actual Llei de transparència publicarà no només les despeses superiors a 500 euros cada 6 mesos, sinó totes les despeses –fins i tot d’un euro- cada 3 mesos. I és que des del cas Rasputin fins avui han passat moltes coses, però el camí cap a la transparència no té retorn. Aquest Govern de Canvi ho farà amb més o amb menys celeritat, amb més o menys encerts, però el compromís amb la transparència és inqüestionable i la dimensió categórica del canvi polític a les Illes Balears també.
