(Guió de la intervenció en el debat sobre la validació del Decret llei de protecció del territori)
Hi ha moltes raons que feien necessària una mesura urgent i excepcional –el Decret llei- de tipus urbanístic i territorial, per evitar la destrucció del nostre paisatge i per a garantir que la seva ordenació es fes en clau d’interès general i no d’interessos particulars. N’hi ha moltes –de raons-, però amb set n’hi ha prou.
1. Perquè és un compromís electoral de MÉS per Menorca i un compromís de Govern recollit en els Acords pel Canvi. I els compromisos electorals que han obtingut el suport majoritari de la ciutadania s’han de complir. “Revisar els articles més desreguladors de la Llei de Turisme, Llei Agrària, Llei de Comerç i Llei del Sòl”, diu textualment el primer punt de l’apartat dedicat a la sostenibilitat de l’acord per formar Govern.
Un compromís electoral que té com a protagonistes les més de 16.000 persones que varen signar la iniciativa legislativa popular en defensa del territori (i que el Govern del PP no va volar ni escoltar, ni molt menys debatre), que ha servit de base per a la redacció de les mesures cautelars incloses en el Decret llei.
2. Perquè qualsevol revisió urbanística i territorial s’ha de fer des de dos criteris bàsics: la participació i el diàleg social, i les mesures cautelars que garanteixin que el procés participatiu es pugui fer des de la visió general i l’interès públic. Calia un decret llei, de caràcter transitori i preventiu, que fes possible el debat tranquil i participat de la Llei Turística o la Llei Agrària.
El decret llei és una figura definida per la urgència i l’excepcionalitat, circumstàncies que es compleixen en el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística. És el segon decret llei d’aquest Govern. En les mateixes dates de fa quatre anys enrere, el Govern Bauzá ja n’havia aprovat nou (vint-i-set en tota la legislatura). I el novè, precisament, era el Decret llei 2/2012 de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible, que en certa manera era l’anticip de tota la “deregulació” que vindria després.
Efectivament, el Decret 2/2012 ja legalitzava actuacions urbanístiques de facto, perjudicant a aquells que havien complert la llei; permetia legalitzar urbanitzacions sense clavegueram; o contemplava modificar el pla general sense adaptar-se al Pla Territorial de cada illa, permetent així incomplir els límits de creixement establerts en cada cas. Era l’inici de l’urbanisme a la carta.
3. Perquè creim que la defensa de l’interès general ha d’estar per sobre de l’interès particular. I l’ordenació territorial i l’urbanisme són els instruments bàsics, fonamentals, per a definir i promoure el territori, l’economia i la societat que volem.
El territori, la naturalesa, l’ecologia, el paisatge no són sinònims. No són el mateix, però apunten cap a la mateixa direcció: com a societat humana només tenim futur si sabem construir i mantenir un equilibri harmònic i sostenible amb la natura. Si no ho feim així, la natura ens expulsarà. La natura té una gran capacitat d’adaptació, però l’home, com a ésser que ha trencat amb la seva mare, ja no la té, i per tant no sap si el nou entorn, el nou medi ambient, que estem construint a base de massa externalitats que el planeta no sap digerir, serà apte per a la vida humana. Algú es vol arriscar? Jo no. Però a més del jo-individual hi ha el jo-ètic i el jo-col•lectiu, que ens obliga per egoisme d’espècie a deixar als nostres fills un entorn com a mínim millor –mediambientalment- que el que tenim ara mateix. I això vol dir tenir una visió global, de planeta; i una visió i gestió locals, de comunitat i d’illes.
Bé idò, la política especulativa i destructiva del PP, capaç de convertir en urbanitzable qualsevol entorn, tant el rural com el de major valor mediambiental, imprescindibles per a viure –i fins i tot per sobreviure- com a espècie humana i com a gènere animal que som; era una política insostenible, egoista amb les generacions futures i egoista amb el planeta, que no tenia en compte el necessari equilibri home/natura, sense el qual no hi ha futur.
De fet, això ja ho diu l’Estatut d’Autonomia quan en l’article 23 parla del dret dels ciutadans a gaudir d’un medi ambient sa i sostenible, i encomana a les administracions públiques de les Illes Balears a protegir el medi ambient i a impulsar un model de desenvolupament sostenible, equitatiu i equilibrat territorialment. I això ens obliga a que la política territorial tengui aquesta triple dimensió de la que parlava: ètica i col•lectiva, sostenible en el temps, i respectuosa amb les competències dels ajuntaments i consells.
4. Perquè ha de ser la visió de conjunt la que determini la planificació en l’urbanisme i l’ordenació del territori, d’acord amb les necessitats dels diferents sectors, i no a l’inrevés.
Pensam que la política urbanística i d’ordenació territorial s’han d’estructural de general a sectorial, com a millor garantia de l’interès general. Entenem la política territorial com un element integrador de les diferents polítiques sectorials amb rellevància o projecció sobre el territori. Per això el Decret llei recupera les classificacions de cada tipus de sòl, garantint uns usos permesos per a cada un d’ells. El camp no pot perdre la seva activitat pròpia i veure’s envaït per activitats i serveis que li són totalment aliens. Ni els camps de golf ni els camps de polo s’han de considerar activitats complementàries de l’activitat agrària, això és una perversió només comprensible des de la visió de l’especulador que vol posar preu a qualsevol cosa.
En canvi, hem de donar facilitats perquè l’activitat pròpia o d’altres vinculades –com la venda directa- es puguin dur a terme. Ara bé, la resta cal que passin els “filtres” –la declaració d’interès general, per exemple- que garanteixen això –l’interès general- per sobre del particular i també l’armonització establerta per les administracions competents i legítimes en matèria d’urbanisme i d’ordenació territorial.
Per això es garanteix, a través del Decret llei, que l’activitat agrària (agrícola, ramadera i forestal) tengui sempre el caràcter d’ús admès, amb la intenció de potenciar el nostre camp i l’activitat dels pagesos; però les activitats complementàries a l’activitat agrària, com ara les activitats de turisme rural i agroturístiques, requeriran novament la declaració d’interès general, que depèn de cada consell insular. Perquè, efectivament, han de ser les institucions insulars les que decideixin, juntament amb els ajuntaments, quin model d’illa volem.
Ara bé, la Llei agrària del sr Bauzá sempre volia anar més enllà, i aprofitar i transformar (suposament en benefici per l’activitat agrària) el que realment és un benefici especulatiu. Ara, amb el Decret llei, l’activitat de venda directa serà permesa al sòl rústic comú, a les àrees d’interès agrari i a les àrees rurals d’interès paisatgístic, com ha de ser; però es preserva el sòl protegit (en concret, ANEI i Alt Nivell de Protecció), d’aquesta activitat. Així mateix, les superfícies per a la venda directa en sòl rústic es limiten a 75 m2. S’elimina també la prohibició de que la normativa territorial, urbanística o mediambiental introdueixi limitacions a l’activitat de venda directa.
És curiós que una llei que es diu agrària sigui tan poc agrària, i contempli per exemple l’activitat equina, però no l’activitat amb altres animals (ni porcs, ni vaques, ni bens,…); o ni esmenti actuacions de l’administració per posar en valor les externalitats positives del sector agrari, com a conservadors del paisatge. I tenim models sobre això, a Menorca per exemple: el CARB o els Acords de Custòdia Agrària.
La Llei Agrària –que no del consens- és una llei amb massa tics d’especulador, que se n’aprofita de les bondats dels nostres pagesos, per introduir-hi articles que res tenen a veure amb l’activitat agrària. A través de la Llei Agrària es pretenia terciaritzar el camp amb activitats que no són les pròpies del rústec. Noltros pensam que qualsevol activitat complementària a l’agricultura ha d’estar sotmesa a l’activitat principal de l’explotació. I ha de ser aquesta –l’activitat agrària- la que la gestioni i en tregui un benefici, o en el cas de Menorca les SRM, o les cooperatives, etc.
La Llei turística, per la seva banda, també es va voler erigir com una llei d’ordenació del territori, i obria mil amenaces sobre la preservació del sòl rústic en base als anomenats grans equipaments desestacionalitzadors (esportius, recreatius, culturals o de qualsevol altre ús).
5. Perquè han de ser els consells, competents en l’ordenació del territori, i els ajuntaments, competents en el planejament urbanístic, els autèntics protagonistes en les gestió del territori a partir de cada illa i de cada municipi.
Podríem posar molts exemples d’això però crec que es prou significatiu el canvi d’ús hoteler a residencial, que les lleis Bauzá possibilitaven encara que anés en contra del planejament municipal. Això és una aberració!!! I és matar l’urbanisme! Ara, amb els canvis introduïts amb el Decret llei, farem que els canvis d’usos d’establiments hotelers a usos no turístics (per exemple, passar-los a ús residencial) siguin possibles, però sempre que el planejament urbanístic del municipi afectat ho permeti.
Amb el Decret llei els planejaments d’ordenació urbana, que ha aprovat cada ajuntament amb la participació i la legitimitat dels seus ciutadans, i les normes territorials que permeten la visió de conjunt a cada illa, tornaran a situar-se per sobre de les normes que, en virtut d’una suposada desestacionalització, es pretenia fer i desfer al marge de la visió de conjunt i de l’interès general.
6. Perquè es recupera el valor i la consideració de rústic, i és protegeixen els espais naturals d’alt valor paisatgístic.
Per això el Decret llei modifica o suspèn els articles de la Llei turística, de la Llei agrària o de la Llei del Sòl que desprotegeixen aquests espais que havien estat protegits el 2008.
Afectant a la Llei agrària s’aconsegueix que les activitats complementàries en àrees naturals d’especial interès (ANEI) només siguin possibles si ho permet el respectiu Pla Territorial Insular. I afectant la Llei turística s’elimina el perill de construcció de nous hotels en el sòl rústic, que amb els canvis introduïts pel PP eren possibles fins i tot en espais protegits. Per tant, es recondueix la construcció de nous hotels al sòl urbà.
A partir d’ara, amb el Decret llei, ja no es podran construir més habitatges unifamiliars, és a dir, xalets, en Àrees Naturals d’Especial Interès. La norma que ha aprovat el Govern d’esquerres modifica la matriu de les Directrius d’Ordenació del Territori aprovades per Jaume Matas i incrementa la protecció en ANEI. Si fins ara l’edificació en aquestes àrees protegides estava subjecta al que dictessin els respectius plans territorials insulars, ara directament es prohibeix en tots els casos.
7. Perquè s’acaba amb l’arbitrarietat i la inseguretat jurídica.
Amb el Decret Llei s’acaba amb l’arbitrarietat de que un determinat projecte pogués ser autoritzat encara que no s’adeqüés a la normativa general, pel sol fet d’haver estat redactat per “arquitectes, enginyers o artistes de renom i prestigi internacional” o que es tractés d'”actuacions singulars o emblemàtiques”.
S’acaba també amb les dispenses que podia atorgar l’administració turística respecte de qualsevol normativa; ara solament ho serà respecte a la normativa turística, no respecte a qualsevol norma (territorial, urbanística, etc.).
Es recupera el valor de la legalitat urbanística, que havia estat posada en qüestió per l’amnistia a les edificacions construïdes il•legalment en sòl rústic (Llei d’ordenació i ús del Sòl). I queda en suspens la via de l’amnistia urbanística a les construccions i instal•lacions agràries aixecades sense la preceptiva llicència abans de la Llei 1/1991, de 30 de gener (Llei agrària).
Hem de reconduir amb responsabilitat i sentit comú la problemàtica de les legalitzacions. No val una amnistia com la que va aprovar el PP que transmet el missatge de què no passa res si no es compleix la legalitat perquè després hi haurà una amnistia. Per això la suspenem. Això no vol dir que no s’hagin de cercar solucions, però evidentment aquestes solucions no poden sortir gratis a qui ha infringit la legalitat. El PP en canvi, amb les seves mesures, premiava als infractors.
Set raons que feien necessari el Decret llei, i faran possible un objectiu encara més ambiciós: el debat sobre quina llei agrària i quina llei turística necessita una comunitat, com les Illes Balears, que vol ser solidària i sostenible, econòmicament i ecològicament.
