El viatge del president Bauzà i del conseller d’Educació, Rafel Bosch, i de set o vuit persones més, és el viatge erràtic i erroni més sorprenent de la història de la humanitat. (La hipèrbole, tant matemàtica com lingüística, té un significat intencionat). No segueix un camí cert i el recorregut està plegat d’errors.
Dissenyar un viatge a Suïssa i des d’allà defensar per a les Illes Balears un reinventat “plurilingüísme natural”(natural?) és tan absurd com inútil. És evident que no calia desplaçar-se a Suïssa per a conèixer el model educatiu o el model lingüístic del país alpí. La literatura sobre l’anàlisi comparada de sistemes educatius i de models lingüístics és extenssíssima, i en ella sempre hi trobem l’estat confederal tan ad-mirat pel Govern Bauzà. No només açò, a la UIB, que només es troba a deu minuts del Consulat de Mar, hi treballen mestres en aquestes matèries que cada any viatgen arreu del món explicant els ics i ucs de cada model. Anar a Suïssa amb l’excusa de poder conèixer de primera mà el model educatiu i lingüístic suís és tan poc creïble com inútil i innecessari, i mancat d’honestedat.
No és creïble. La veritat era -és- una altra. El viatge a Suïssa és una forma provinciana d’exaltar un ideal -el plurilingüisme- que vesteixi unes decisions ja preses i publicitades, que són rebutjades tant per la comunitat educativa com per la societat en general. M’estic referint a la decisió de substituir l’actual model lingüístic d’immersió a l’escola per un altre on el català deixi de ser vehicular i passi a ser una llengua d’ús opcional en l’aprenentatge. És un gest de màrqueting que en les actuals circumstàncies, a més d’innecessari i inadequat, és deshonest. És un mal gest, incoherent amb una vida institucional austera que hauria de regir les retallades “austeres” (massa austeritat, diu el Nobel d’economia Joseph Stiglitz) que el Govern imposa als ciutadans que li han donat la confiança de governar el país. En definitiva, molts errors causats per haver optat per una política emocional catalanofòbica, sense ruta ni trajecte multilingüe, plurilingüe o res semblant.
L’elecció de Suïssa és una mostra més d’aquesta política erràtica. Si Suïssa és el model, aleshores el PP actua contra-model. Bauzà, i Bosch, i Gornés, diuen que volen una cosa fent exactament tot el contrari del que es necessita per aconseguir-la. El model educatiu suís és un model d’opció radical per l’escola pública. Només un 1’6% de l’ensenyament és privat-concertat, i destina el 5’8 % del PIB al sistema educatiu, front del 2’6 % de les Illes Balears. Quant al model lingüístic, el suís és un model centrat en la preeminència de la llengua pròpia de cada cantó. Aquesta és la llengua vehicular en tot l’ensenyament, i també l’única llengua com a matèria d’ensenyament durant els primers anys d’aprenentatge. Més tard s’introdueixen altres llengües com a assignatura, que no té perquè ser ni la llengua del cantó veí, ni tan sols cap de les llengües “nacionals”, sinó, per exemple l’anglès. Dit d’una altra manera, si el suís hagués de ser el model lingüístic per a les Illes Balears, aleshores el català seria la llengua vehicular i única com a matèria de coneixement fins als 11 anys, aleshores s’hi introduiria el coneixement d’una altra llengua d’entre les llengües oficials de l’estat (castellà, eusquera i gallec) i/o una llengua estrangera. Per altra banda, aplicant la mateixa simetria lingüística, el català seria llengua d’estudi a la resta de l’Estat.
Costa entendre l’elecció de Suïssa com escenografia de la política educativa i lingüística del Govern. Sabien Bosch i Bauzà on anaven? Sabien que en termes generals el país elegit té prohibit fer classe en una llengua que no sigui la pròpia del territori? Sabien que els alemanyòfons, per exemple, han d’anar a classe en italià quan es troben al Ticino, i en francès quan són en cantons francòfons? Sabien que als cantons germanòfons, els mestres reben l’alumnat d’educació infantil en el dialecte local, però la llengua de la docència de primària i secundària és l’alemany estàndard? Tots açò és el que desitjarien per a les Illes Balears? Desconcertant! Si és així, visca el multilingüisme (perdó! el plurilingüísme natural) i modifiquem demà mateix la constitució espanyola.
Una altra característica del model educatiu suís és la seva absoluta descentralització. Fet més que lògic si tenim en compte que estem parlant d’un estat confederal. Tan és així que no existeix cap ministeri d’Educació, perquè el 100% de les competències depenen de les autoritats cantonals (=autonòmiques). L’únic que hi ha és una conferència de ministres d’educació.
Tampoc no és estrany que el model lingüistic suís sigui aquest. Cada model té a veure amb el seu context jurídic-administratiu i sociolingüístic. A Suïssa cada cantó té una única llengua oficial. S’aplica l’oficialitat única a cada territori, tan temuda per l’espanyolisme. En canvi, totes les llengües són oficials (cooficials, en diríem aquí) per als organismes de l’Estat. Per altra banda el domini en l’ús de la seva llengua pròpia és general.
En definitiva, Bauzà i Bosch hauran d’explicar com és possible fer tants errors en un sol viatge. I hauran d’explicar també el desconcert que han generat respecte de quin és el model educatiu i lingüístic que volen per a les Illes Balears. Mentre preparen l’explicació els recoman que llegeixin la pàgina web del Departament Federal d’Afers Exteriors, allà s’explica molt bé tot allò que volien saber.
Pocs comentaris es poden fer enfront un viatge absurd tan evident, queda clar que tenien ganes d’anar de vacances, prest ens sorpendran amb un viatge al Quebec o ves a saber on
Si el viatge servís per fer del català una llengua amb el mateix tractament jurídic que el castellà, bon viatge hauria estat. Ara açò, efectivament, no s’ho creu ningú. Hauré de demanar pels costos, acompanyants i altres detalls que facin comprensible l’afer.