temps (nu segon, i 2)

.

Lleument empegueïts, esfullarem

lentament una rosa perquè escampi

la bona nova arreu: som un temps

amb voluntat de recordar i de viure.

(Fragment del tercer poema Tríptic en clau de temps, de Miquel Martí i Pol)

Ara no hi ha temps pels esborranys

ni per la filigrana: cal escriure

la vida en net, amb una lletra clara

que justifiqui el goig i l’esperança

dels escollits per estimar i comprendre.

Ara el desordre truca a cada porta

i s’anuncia repetint la vella

cançó de l’eficàcia comprovada.

Torna, doncs, a ser temps de poesia

mesurada i solemne, que convoqui

aquells feliços pocs que encara creuen

que interrogar-se és afirmar-se i créixer.

Torna a ser temps de quietud, de platges

desertes i de solituds tan clares

com un cristall de colors, temps d’escriure

la vida en net sense esperar prodigis,

amb una lletra clara, entenedora.

(Poema del recull Quietud perduda, de Miquel Martí i Pol)

Twitter

Facebook

0

email