No tenc l’insà costum de llegir els comentaris que alguns energúmens sense identitat penjen a les webs informatives dels diaris UH i Diario Menorca. Són, diga-m’ho clarament, intolerables i impropis de mitjans de comunicació que presumptament es mouen dins allò que es coneix com premsa seriosa. Ells no escriuen els comentaris –supòs- però els permeten i els toleren. Ells no són els culpables de la ignorància, arrogància i mala llet que transpiren els esmentats escrits, però són culpables de donar-los cobertura i difusió. I el pitjor de tot: impossibiliten el comentari sensat, responsable i meditat. Idò no. Sota l’anonimat covard i destructiu alguns dels seus autors emmascarats es dediquen en les seves hores mortes de funcionari, despatx liberal o tasca política, a menysprear, degradar, insultar, calumniar,… a qui sigui, amb intencionalitat fosca i amarga. Són escrits carregats de tantes faltes d’ortografia i d’incorreccions semàntiques (que no passarien cap PISA) com de frustració i superficialitat. Sorprèn la mànega ampla d’aquests diaris i el mal ús que fan de les tecnologies de la informació, ara tecnologies de la calumnia, que vehiculen tot allò que ningú amb autèntica llibertat, fent ús de la seva identificació amb nom i llinatges, seria capaç d’afirmar. Entre d’altres coses perquè serien objecte de denúncia o demanda penal. I és que tenim els mitjans de comunicació que ens mereixem? No, no és així. Tenim els mitjans de comunicació que finança’m amb la compra i la publicitat. Per cert, per què aquests mitjans no publiquen les sentències i les condemnes per calúmnies perpetrades a través seu? Tenen por de perdre compradors?
De la mateixa manera que avui s’ha imposat el sa costum de promoure la denúncia per l’intolerable maltractament domèstic, ningú hauria de dubtar en denunciar el maltractament informatiu calumniós o difamador. Els mitjans tenen l’obligació de guardar i custodiar els ID’s (tal com diu la llei de protecció de dades), i de cedir-los quan una ordre policial o judicial els reclami. I les sentències diuen que la responsabilitat és compartida entre autor i mitjà, especialment quan s’usa l’anonimat. Acabem ja amb tanta arrogància i mala llet, i deixem pas als comentaris que fan ús responsablement de la seva llibertat. Cal recordar encara quins són els marges que defineixen aquest tan preuat i desitjat ideal de llibertat? Erich Fromm i la seva “Por a la llibertat” encara són necessaris. Qui ho havia de dir?
No sé a quins articles et refereixes en el teu escrit, emperò jo tenc entès que al manco per les cartes al director no es permeten pseudònims i has de donar nom i nombre del DNI. Tot i així en hi ha que fan plorar.
Xec
Per en Xec, es tracte dels diaris digitals.
Es tic totalment d’acord que els dos diaris que esmentes reprodueixen d’una manera covarda els anònims.
Un diari seriós obligaria a identificar els que deixen comentaris.