Raig d’aigua
.
.
Heràclit deia –i encara ho diu- que la vida és un esdevenir, un perpetu fluir de les coses, on tot es troba en permanent canvi, en perpètua transformació. “Ningú no es pot banyar dues vegades en el mateix riu”, diu la seva famosa sentència.
Suposo que el riu devia ser per Heràclit una forma propera d’explicar l’etern debat entre la permanència i l’aparença del món. En què rau la consistència de les coses i/o l’existència de les persones? Bé idò, la meva experiència recent s’explica d’una altra manera.
Els meus fills es banyen cada dia en la mateixa banyera (no tenim riu, a casa), però l’aigua mai es torna repetir (en aquest cas només aplicam la primera erra del reduir-reutilitzar-reciclar). Tan se val açò, el més significatiu és un altre detall de l’experiència vital del bany: el raig d’aigua. Un raig que als ulls de l’infant és sòlid, palpable, i fins i tot manipulable. La mà de l’infant intenta dia rera dia agafar aquell broll enserpentinat de brillantor, i ho fa sempre sense èxit. La maneta sent l’impacte i la temperatura de l’aigua, però res més. La vida moltes vegades se’ns presenta com una realitat molt sòlida, i molt rígida, però l’experiència atenta i silenciosa descobreix que no és així, que la vida és, pot, i ha de ser, en molts casos, més líquida, i molt fluïda. L’aigua pot agafar moltes formes, colors, sabors, temperatures, i fins i tot solideses, però a pesar de totes les alteracions possibles l’aigua sempre espera i desitja seguir el seu cicle de-ser-aigua.
La vida és fluïda com un raig d’aigua, encara que les aparences ens torbin en rigideses insignificants i buides de sentit.
