El rei, l’apòstol i la pregària
Dia 26 de juliol el Diari de Balears signava aquest article editorial sobre les pregàries de Sa Majestat. M’han semblat tan lúcides i tan necessàries -les valoracions que fa el dBalears, no el Rei- que les torn a reproduir en el meu bloc.
Espanya és constitucionalment un estat aconfessional, però no s’ho ha pres gaire seriosament. Hi deu haver escletxes jurídiques perquè el cap d’aquest Estat pugui incloure en la seva agenda oficial l’ofrena a Santiago. Hom podria albirar, en actes d’aquesta naturalesa, una certa contradicció, però d’altres adduirien el catolicisme del rei o la qualitat cultural de la cerimònia, donada la seva llarga tradició.
Deixant en mans dels constitucionalistes -tan desprestigiats darrerament, alguns d’ells- el veredicte sobre la qüestió, el comú de la gent pot formar-se una opinió sobre el contingut polític de la pregària. Si ja és una manca de delicadesa comprometre el patró en afers terrenals, molt més ho seria encara fer-li prendre partit en la contesa constitucional.
El rei Joan Carles I, que sol ser tan genèric en les seves manifestacions, ha demanat a l’apòstol Jaume que ens ajudi a sortir de la crisi i que ens doni una mà en la resolució dels problemes sense contravenir la Constitució. Si la primera petició està carregada d’ironia, la segona és plena de sarcasme.