Encara que no sigui periodísticament correcte he de dir que discrep de totes totes amb aquella tesi político-reportera que diu que les diferències i els conflictes entre els partits PSOE i PSM (a partir d’ara psoe i psm) són de tipus personal (“les diferències personals són la causa de la crisi institucional”) i, sense dir-ho, no de tipus ideològic o de concepció política. Des de la incorrecció jo pens que açò no és cert i que, més enllà de les inevitables friccions de la carn entre els membres de qualsevol equip humà, més enllà de les virtuts i del vicis de cada una de les parts, els desencontres entre el psoe-Menorca i el psm-Menorca (al Govern de les Illes, al Consell de Menorca o a l’Ajuntament de Ciutadella) són essencialment ideològics i de forma d’entendre i d’exercir el poder polític. I profundament ideològics. Fukuyama (i el seu final de la història) no tenia raó ni ahir ni en té avui. Menorca no n’és una excepció.
El llenguatge d’ambdós partits es pot semblar, com diu aquell anunci publicitari d’una asseguradora de vehicles, però volen dir coses molt diferents, i fins i tot contraries. Quan el psoe diu territori diu aeroport sobredimensionat, carretera amb quatre carrils, camps de golfs (dos o tres o quatre més, municipals només tal vegada), terciarització del paisatge rural,… Quan el psm diu territori diu aeroport proporcionat a la realitat insular i governat per una sobirania menorquina; diu carretera segura i que posa en valor el paisatge; diu turisme diversificat i ecocentrat;…. Alerta amb el Pla d’emergències a la carretera general en el tram Ciutadella-Ferreries!!! Té tota la pinta de ser una nova estratègia d’aquest psoe per a justificar una via paral·lela absolutament innecessària.
Jo crec que el millor que es pot fer per a prestigiar la política i la democràcia és parlar clar. I és molt clar, per molts peròs que s’hi puguin posar, que el psoe de Menorca no va creure mai ni amb la Reserva de Biosfera, ni amb el PTI, ni amb el camí de Cavalls, ni amb la preeminència del català com a llengua pròpia de Menorca,… ni creu ara amb el Pla Insular de Costa, ni amb una declaració Patrimoni de la Humanitat,…. Res, res, no fa falta que em recordin allò de qui era la presidenta, o la consellera, quan….. Tots els que ens hem assegut a negociar, i la ciutadania ho intueix també així, sabem quines han estat les intencions del psoe en golf, avions, carreteres, llengua, costa i ports, etc., etc. Ho sap la ciutadania, i els mitjans de comunicació també.
Són les diferències en la forma de pensar l’illa, el seu territori, la seva cultura i la seva gent, el que causa desencontres i crisis de govern. Ara bé, que no es desgavelli la dreta. Les crisis són, segons Gramsci, processos de canvi. Un govern plural com el del Govern autonòmic, el Consell o de l’Ajuntament de Ciutadella han de saber gestionar les diferències –ideològiques- per convertir-les en fortaleses. I aquesta no vol ser una frase retòrica. Ho puc dir més clar? I clar que sí. Les diferències en el si de qualsevol govern, inclús format per un sol partit, s’han de gestionar perquè no esdevinguin conflictes mal resolts. Aquesta era una virtut però també una voluntat política de Joana Barceló en els pactes psoe-psm, i és un defecte de Marc Pons i de Pilar Carbonero. Dia rere dia les diferències –ben conegudes- entre els partits que composen els governs no es resolen i acaben esdevenint en un nou conflicte que immediatament transcendeix als mitjans de comunicació.
El psoe-menorca ha de decidir que vol ser quan sigui gran. Ha de reconèixer que les diferències ideològiques entre el socialisme d’estat i el menorquinisme d’esquerres són com a mínim substancioses. Ha d’aprendre el significat de pacte de govern. I, lògicament, ha de saber com vol gestionar els irrenunciables del psm si acorda formar govern amb ell. Excusar-se en el poder de la tècnica (açò en diuen tecnocràcia) no és un bon camí. Cal recordar-li al psoe mil i una vegades que té més opcions que governar amb el psm de Menorca. Pot governar amb el pp. O pot governar en minoria, possibilitat que ara per ara es convertiria en pactes constants amb el pp. Pot també passar a l’oposició des d’on defensar el seu invisible projecte per a Menorca. Ara per ara, la realitat sociològica no dóna marge a més opcions. El psoe-menorca està enfora d’obtenir una majoria absoluta, i el psm, lamentablement, també. Així que claredat per favor. Amb qui vol governar el psoe? Amb el psm o amb el pp? Amb quin programa electoral vol encarar el psoe un possible govern o acord de governabilitat? Amb el pp o amb el psm?
Has clavat l’espasa on calia, Nel. El que dius, tan clar com antic, és una realitat permament. Tanmateix envides a elegir davant els ‘irrenunciables’ del PSM. Davant açò, no dubtis que el PSOE (les lletres ‘S’ i ‘O’ li sobren – Ja ho va dir en Carod Rovira: “no faceu cas a les seves sigles; no volen dir res) pactarà amb el PP si els estalonau. Si els dones a triar menorquinisme o Estat, triaran Estat, sense debat de cap tipus. L’exemple clar el tenim a Euskadi.
.
Gestionar les formes i relacions de govern és un concepte que aporta la possible solució, encara que sempre difícil. Barceló ho sabia fer. Sí. Perquè ningú a dins el Psoe li sabia rebatre les fórmules ni la viabilitat del com gestionar. A Marc Pons i Cia, se’ls ‘mengen’. Joana Barceló no només sabia conduir els seus, sino també el PSM. Vos va fer votar SÍ al dic, una tanca lletja a la coherència territorial del PSM. El dic, s’haguera aprovat igual amb els vots del PP, i s’haguera fet igual, però no duríeu la ‘tanca’.
També el PSM ha de fer un acte d’autorevisió perquè ha claudicat massa vegades als designis del Psoe, tot per mantenir el Govern.
Tanmateix, sàpigues que estic totalment d’acord amb el teu escrit. Fins i tot pens que, des dels teus conceptes, s’ha d’iniciar un punt d’inflexió sobre el futur de les relacions amb el Psoe.
.
A pesar dels fets que comentes, un govern Psoe-Psm sempre satisfarà més les nostres idees, encara que no totes, clar.