Vénc del camp, és cert. I n’estic molt orgullós. De Son Gornasset per la part de mon pare i de Binissaid per la part de ma mare. Però no som pagès. De fet som més bé un urbanita d’illa que s’identifica amb el paisatge menorquí, però que no sabria fer una peça del fabulós formatge de Menorca.

Dissabte passat el Diari de Balears publicava (27/02/2010. pàg. 32) una entrevista a Manel Martí, l’amo de Granada de dalt i Secretari general d’Unió de Pagesos de Menorca. I puc dir amb tota tranquil·litat que podria fer meves moltes de les seves respostes relacionades amb la situació del camp menorquí, el Camí de Cavalls, el contracte agrari o la Reserva de Biosfera. Tot ben encaixat i ordenat per a fer real l’horitzó de conservar i gaudir del paisatge així com de desenvolupar un model econòmic sostenible generador de benestar.

Tot està bé. L’entrevista val molt la pena llegir-la. Però el Manel Martí que surt a la fotografia de l’entrevista som jo, i jo no som Secretari general d’UdP, ni tampoc som l’amo de Granada de Dalt. En qualsevol cas, l’errada ha estat un curiós encert que m’ha permès vindicar bones avinences.