M’agrada entendre el –isme de la nació com una construcció més que no com una defensa. És nació qui es sap, es sent i es vol nació. El nacional-isme és idò la construcció d’una voluntat col·lectiva. D’una voluntat no captiva, ni esclava, ni submisa, sinó lliure, responsable, sobirana.
El menorquinisme és un nacionalisme. El menorquinisme és un sobiranisme. El menorquinisme és un projecte nacional fet des de Menorca i on Menorca pot exercir la capacitat de decidir sobre el seu futur.
Finalment, el menorquinisme ha de ser també un patriotisme –reflexiu i d’autoestima. Açò és un projecte cívic que posa en valor allò que comparteix i que cohesiona una comunitat. No malmetem el patriotisme del paisatge, de la illaïtat (i de la insularitat), de la llengua pròpia, de la solidaritat, de la creació artística, de la innovació empresarial, de l’economia del benestar, del turisme cultural i ambiental,…
Bona Diada (nacional i patriòtica)
