Després d’uns quants minuts de parlar de la seva excentricitat i de la seva extravagància arriba la sentència categòrica: “l’important és que és una bona persona”. Tan se val si és creient o no, si és simpàtic o no ho és gens, si és llest o un poc aturat,… tan se val tot açò, l’important és la seva bondat –que es regeix pel bé-, la seva benevolència –que vol el bé dels altres- i la seva compassió –que es sap posar en lloc de qui pateix. I és que el sentit comú –fins i tot el sentit comú religiós- és laic. Tal vegada no hi ha un Bé revelat, però sí que hi ha uns béns empàtics i ètics. Vertical o horitzontal?, tan se val, “l’important és que és bona persona”.