Tenim un problema. El tenim tots, tu, jo, l’empresari, el funcionari, el treballador autònom, l’aturat, l’obrer, el jubilat, l’estudiant. El problema es diu corrupció. I, efectivament, aquesta és una qüestió que ens implica i ens efecte a tots. No tothom és corrupte, ni fer-hi a prop. De fet els que fan abús de la funció pública solen ser molt pocs, però sense cap dubte són massa. És un problema de tots perquè corca una cosa que és de tots: les institucions públiques. La credibilitat, el prestigi, la legitimitat de l’activitat política són essencials en una democràcia (i fixi’s que no he dit en un sistema democràtic). És evident que cal fer alguna cosa, però què?

Des de fa mesos –i anys- els cassos de corrupció formen part de la notícia quotidiana del nostre entorn més proper, generant titulars que semblen més propis de la premsa groga que no d’una realitat semblant. Un dels darrers és el cas del palauet de l’expresident Jaume Matas que va pel camí de convertir-se en un nou Cola-Cao en versió Delux. Però els indicis són els indicis, i les sentències són les sentències. Hi hem de posar paciència, i cal que les coses es facin amb rigor i respectant la presumpció d’innocència. Però tan si és com si no és, el corc fa la seva feina. Hi ha una sensació generalitzada de d’indigestió.

Més enllà de les evidències, a jo em sembla que cal dir també que la corrupció és una qüestió complexa, en la qual hi entren en joc moltes consideracions. És una realitat polièdrica que té a veure, en proporcions variables, amb la llei i/o amb l’ètica, amb els indicis i/o amb les sentències, amb la mala gestió i/o amb la gestió delictiva, amb les prioritats polítiques i/o amb els interessos molt privats i il·legítims. Tanmateix, emperò, caldrà convenir que l’eix vertebrador haurà de ser necessàriament la llei, que actua de denominador comú i autoritza l’acció dels poders de control. Dic açò perquè de vegades dóna la impressió que es vol confondre a la gent, i posar tots els fets dins el mateix sac. Es mescla una irregularitat administrativa, o una decisió política errònia, o una política determinada que no és assumida pels partits de l’oposició, amb una vehiculada, premeditada i orquestrada il·legalitat corrupta. I no tot són devots del mateix patró. Lògicament aquesta estratègia sol ser útil a aquell que vol tapar les seves vergonyes (il·legals) amb fets (qüestionables) d’altres.

Dit açò, som també dels que pensen que no hi ha solucions miraculoses. No tot es pot reduir a una qüestió cultural (d’educació per a la ciutadania) ni a una qüestió de control (s’han de controlar tots i cada un dels tràmits). D’aquí a allà hi ha molt camí, amb molts paranys per examinar. N’Alfons Méndez i en Guillem López (al diari Avui i al Diari Menorca) aportaven alguns aspectes claus que tenen a veure amb l’organització administrativa. Hi estic d’acord. Així i tot, jo hi afegiria una generalització: seria bo segmentar de forma clara la unitat gerencial de la unitat política. La primera ha de ser dirigida per un cos funcionarial (secretari, interventor i gerent) que ha de vetllar per l’estricte control legal i per adaptar l’organització a les prioritats polítiques. La segona unitat –la política-, tant si és electe com de lliure designació, no hauria d’assumir funcions tècniques prescriptives ni gerencials. Les excepcions en un i altre cas haurien de ser comptades, i justificades.

Un altre parany és el de la democràcia interna dels partits, i més en general del sistema electoral. És hora de debatre de forma integrada el paper dels partits i dels parlaments en el funcionament democràtic: finançament, llistes obertes, codis de conducte, transfuguisme, etc.

I un darrer apunt –o parany- que efecte a l’espai públic, en especial als mitjans de comunicació. No hauríem de convertir la necessària crítica externa de l’activitat política en un menyspreu generalitzat i sistemàtic. No serveix de res, i ens situa en un parany sec. Si fos cert que tots els polítics són iguals (de corruptes), què feim amb la política? Es pot viure sense política, sense lleis, sense serveis públics, sense…