Sant Bartomeu són les festes del poble i de la gent de Ferreries. Del poble que és un, i de la gent que són tots. També són les festes de l’altra gent que vol festa, i s’atraca al poble per a fer un tot més gran. Així són els pobles: oberts i tancats.

Els sants com Sant Bartomeu ja no són sants de missa. Són sants laics. Són sants de poble, de gent i de festa. Són mites patrimoni de l’imaginari festiu.

Els tocs de campana serveixen per arreplegar a la gent a la plaça del poble per començar la festa.

Fustigar les campanes perquè ensorollin el clima és una experiència atractiva però esgotadora. Es ve què sí, David, Tòful, Fullana, Lino, i no sé qui més?

Bé, també és polit contar-ho des de la finestra! Va, frisa, beu-te el cafè, que ja és hora de ser a la plaça –de ser a la plaça, he dit.

                                                                                       Quadre d’Ivan Triay