N’Òscar González és un amic sinieru (de l’Ateneu Alternatiu Sa Sínia), ferrerienc i hondureny, cooperant amb els més necessitats des de fa (quants?) anys. Fa uns dies m’enviava un mail on m’explicava la seva visió del que passa a aquell poc conegut país fronterer entre Nicaragua, El Salvador i Guatemala. N’he retallat alguns paràgrafs, que val la pena de llegir. També he adjuntat dos articles que m’ha facilitat n’Òscar, un de Letícia Salomon (sociòloga i economista hondurenya, professora de la Universitat Autònoma d’Hondures i experta en temes de governabilitat) i un altre de l’Observatori de Drets Humans d’Hondures. Una altra manera d’apropar-se a la complexa i difícil situació que viu aquell país.

“Aquí seguim amb una societat mig aturada, els mestres en la seva gran majoria estan de vaga, hi ha talls de carretera quasi tots els dijous i divendres, la societat està dividida, uns mitjans de comunicació -la gran majoria- diuen que ens han salvat del dimoni del comunisme i d’en Chávez, uns petits mitjans intenten fer contrainformació, però és troben amb repressió i amenaces. I des de fa unes setmanes ja han començat a matar a diferents líders zonals de la resistència. En el nostre barri fa dos dissabtes mataven en n’Ivan Bados, militant de la Unificación Democratica, partit d’esquerres amb 5 diputats. Ja van tres militants de la UD assassinats en diferents llocs del país… I és evident que molta gent surt al carrer no per defensar en Manuel Zelaya ja que ha fet coses indefensables, sinó que surt per defensar la democràcia i la constitució… Ho senyal perquè molta gent està justificant el cop d’estat mostrant tots els desastres que ha fet com a president. I s’obliden de què tots els ministres i presidents d’anteriors governs han fet del seu càrrec polític una manera de fer diners!! La gent no té ni memòria, ni sentit crític.

Les converses a Costa Rica no avancen res, les postures estan molt distants i de moment no crec que s’avanci de manera significativa. Per aquest cap de setmana s’espera que en Manuel Zelaya entri al país, segur que per Nicaragua, i el que passi és del tot incert. En Micheletti és una persona molt perillosa -obsessionada amb el poder, amb un caràcter de poques bromes i amb interessos empresarials- i està envoltada de persones amb un passat de repressió i morts…

Per altra banda els seguidors d’en Manuel Zelaya i els sectors d’esquerres i moviments populars estan desarmats, però amb molta indignació i amb ràbia acumulada d’anys o segles per ser els eterns perdedors en tot. A través d’en Zelaya havien vist una petita llum d’esperança en aquets camí de crear una Hondures habitable i plena d’oportunitats i amb les mateixes condicions per a rics i pobres.

En fi, hem d’esperar esdeveniments i demanar a la comunitat internacional que sigui contundent en aplicar sancions al president colpista. I ho dic amb la certesa que si hi ha sancions, seran els pobres qui les patiran primer i de manera més forta, però no podem permetre que els empresaris, un sector de l’Església i un grup de polítics rompin les regles de joc quan els hi convé.” 

El golpe de estado en Honduras

Observatorio de Derechos Humanos de Honduras