Avui, en un mitjà de comunicació (d’aquells que se’n diuen seriosos) s’afirma que “les noves tecnologies de la informació i de la comunicació estan canviant la nostra forma de viure i de relacionar-nos”. I deu ser un poc ver açò, però no deu ser veritat en tot allò que feim i vivim. En la festa, per exemple. Voleu dir que el Facebook (o el Messenger, o el MySpace, o las pàgines web, o els blocs, o el Youtube, o…. ) ens fan canviar la forma de viure la Festa de Sant Joan? Què deis ara? (Francisca). Lo que sents. Supuesto que esteis contents, foc i fum i que repiquin! (Joan)

El temps de festa és l’estat de festa, diu Enrique Gil Calvo. És a dir que la festa és només una realitat quan es sentida i viscuda, individualment i col·lectivament, com a tal. Així idò, hi ha la festa dels prolegòmens de la Festa (de Sant Joan), amb els seus rituals i les seves innovacions. Banderes penjades a la finestra, mostradors decorats amb el motiu, revistes monogràfiques (especials, es diuen aquí!),…., cases emblanquinades, pastissets (de cinc puntes!, com un estel),…., etc., etc., web de Sant Joan (www.santjoanweb.com), vídeos de la festa de l’any passat (i l’altre, i l’altre) al Youtube, el Facebook dels més santjoaners (http://santjoanweb.com/),…. Sant Joan és certament també una realitat virtual. Realitat virtual? Sí, realitat virtual. Les noves eines de comunicació a través d’internet formen part del temps de festa i de l’estat de festa. Però mai seran la Festa. La festa-Festa és una altra cosa, on hi participen tots els sentits, on hi ha moviment, improvisació, emoció, descontrol. Mirades, rialles, esglais, pols, suor.

Els facebookmaníacs i tots els multimedia són massa imperfectes per a substituir la Imperfecció de la Festa. L’aire condensat (*) no és l’aire que respiram. Així idò, festa, Festa, festa.

(*) En referència a l’aire d’Anaxímenes de Milet