nel martí

Durant tota la setmana els mitjans de comunicació insulars han publicat un anunci de la Fundació Destí del Consell Insular de Menorca dirigit a les empreses i associacions menorquines que organitzen o promouen activitats d’oci a l’illa. L’objectiu, em sembla entendre, és el d’articular una oferta complementària a partir dels actius culturals, patrimonials, esportius, ambientals que ja disposa l’illa. Pens que és una molt bona iniciativa.

També he sentit parlar al conseller de turisme, el Sr. Lázaro Criado, en dos debats sobre la realitat turística menorquina, i en els dos casos els conseller ha parlat de fer valer la identitat de illa com a riquesa que genera interès i diferència respecte d’altres destins turístics. Però quina identitat? He cregut –o volgut- entendre que es referia a la identitat que genera la illaïtat, el paisatge de la costa i de l’interior, el patrimoni cultural, la història, la gent. La llengua –la catalana- també forma part d’aquesta identitat, de la illaïtat, del paisatge, del patrimoni, de la història, de la gent de Menorca.

No ens hauríem de deixar confondre pels discursos trilingüistes. Els menorquins hem de saber llengües, les oficials i també les altres no oficials. Hem de ser competents en les llengües que ens permetin atendre el millor possible als visitants turístics. Hem de ser competents lingüísticament per a poder exportar i visitar arreu del món. Sí, el multilingüisme és una riquesa. Però les llengües no es sostenen soles, només les sostenen els parlants quan aquests les coneixen, les usen i les cultiven. A noltros, els menorquins, ens correspon ser universals, coneixent moltes llengües però sobretot coneixent, usant i cultivant la llengua pròpia.

Bé idò, no entenc perquè el citat anunci de la Fundació Destí s’ha publicat en castellà. Aquesta és una de les llengües cooficials a la nostra comunitat, certament. Però un anunci que va dirigit a la població menorquina i que pretén posar en valor la nostra identitat lingüística s’hauria d’haver fet en la llengua pròpia dels menorquins. I dic açò per no dir res que tengui a veure amb el reglament de normalització del consell insular, ni amb la llei autonòmica de normalització lingüística. Si no és la màxima institució qui lidera l’ús del català, qui ho farà?