Ducs d’alba i port de Ciutadella

9 Comment POST-IT (nota adhesiva)

 

Aquestes darreres setmanes, que curiosament són les primeres del govern d’esquerres PSOE-PSM a l’Ajuntament de Ciutadella després de la desfeta del grup municipal del PP, torna ser actualitat el dic exterior del nou port que en aquests moments s’està construint. L’actualitat té a veure, en aquest cas, amb la proposta d’adaptar el projecte que ara s’executa perquè hi puguin amarrar creuers. Una proposta que s’ha concretat en un acord del plenari de l’ajuntament a iniciativa d’UPCM i amb el vot favorable del PP i del PSOE, i en el qual s’insta al Govern de les Illes, que és qui té les competències en ports, a estudiar la viabilitat de modificar l’esmentat projecte per a incorporar-hi varis ducs d’alba destinats a l’amarrament de grans vaixells turístics. El PSM hi va votar en contra.

Com s’ha d’interpretar aquesta situació? Vol dir açò que el debat sobre el port de Ciutadella torna ser un tema obert? I si és així per què es reobre ara un tema que va costar tant consensuar?

En els acords i els consensos moltes vegades les parts implicades es queden amb la sensació de què han cedit massa i que el resultat assolit no és el desitjat en el millor dels casos. El projecte que es va resoldre després d’aquell llarg i difícil procés de deliberació pública, amb la participació dels sectors implicats, dels partits polítics i de les administracions efectades, no és el projecte de ben bé ningú, crec. Almenys no era el projecte del PSM ni el projecte del PP. Per a uns era excessiu i per a altres insuficient. Però, encertadament o desencertadament, és el port del consens possible que donarà resposta a dos objectius: millorar la comunicació regular de mercaderies i passatgers, i ordenar les necessitats d’amarraments per a pescadors i petites embarcacions d’oci. I tot açò calia fer-ho dins els marges d’una definició singular de l’illa com Reserva de Biosfera per l’UNESCO que exigeix sostenibilitat i globalitat. És a dir, assumint que la pressió sobre el territori no alteri els equilibris necessaris per a conservar un benestar econòmic, social, ecològic i paisatgístic, als quals no hauríem d’estar disposats a renunciar. I assumint també la globalitat d’illa, una espècie d’illaïtat: de pensar l’illa com un tot. La costa està parcel·lada per municipis, però la costa és el retall d’una sola illa. El nombre d’amarraments o l’activitat comercial i turística pertany i vincula a tot el territori illenc. Per açò vam fer un PTI, i per açò necessitam també un Pla Insular de Costa. Per açò és Reserva de Biosfera tota l’illa, i no només s’Albufera des Grau o es Barranc d’Algendar.

Alguns sectors polítics i socials cometen l’error, des del meu punt de vista, de plantejar els grans debats –econòmic, turístic, etc- de forma molt sectorial, centrant el principal argument entorn de les infraestructures de comunicació. Així donen a entendre que amb un aeroport més gran, un port de creuers i una carretera de quatre carrils es millorarien, i fins i tot es resoldrien, les debilitats del nostre dinamisme econòmic i del nostre producte turístic. Idò bé, açò no és així. L’actual aeroport que ara s’acaba n’és un bon exemple: és una infraestructura sobredimensionada que ha esdevingut incòmoda, ineficaç, cara i innecessària. No venen més avions, ni hi ha noves connexions, ni els vols resulten més barats. Amb la carretera passa una cosa semblant. Ens diuen que amb dos carrils en cada direcció s’evitarien accidents, s’aniria més ràpid, no hi hauria embussaments i l’economia aniria sobre rodes. Però l’experiència d’altres indrets ens diu que les coses no són exactament així. I ara, finalment, amb els ducs d’alba ens venen que vindran tots els creuers del món. Tampoc no és cert, però sobretot hauríem d’aclarir una qüestió: què n’esperam dels creuers? Si apostam pel turisme de creuers vol dir que ja no necessitam camps de golf i sí en canvi potenciar l’atractiu de la ciutat antiga, el comerç, etc? O ho volem tot? Seguim fonamentant el nostre turisme amb la quantitat o amb la qualitat? Si la qualitat té a veure amb el nostre paisatge natural i cultural, a partir d’una certa quantitat no es malmet la qualitat? On és el punt d’inflexió a partir del qual quantitat i qualitat són inversament proporcionals? És lògic que ara en temps de crisi profunda pensem sobretot en termes de quantitat, i que qualsevol opció sigui valorada sempre com una bona oportunitat. Però les qüestions plantejades no són, malauradament, tan senzilles. Uns ducs d’alba poden servir per donar la sensació que així milloram com a destí turístic, però tanmateix aquest és un nou emmirallament que torna desviar l’atenció sobre l’autèntica necessitat de reestructurar i modernitzar la indústria turística.

És cert que el dic que s’ha projectat i que ara s’executa no té en compte una infraestructura específica per a creuers, però açò no vol dir que els creuers no puguin amarrar com ho han fet fins ara que no teníem dic. Que venguin més o menys creuers seguirà depenent més del producte Menorca, de la seva singularitat i atractiu, que no d’infraestructures sobredimensionades. Els creuers, com els camps de golf, no són un problema aïlladament. Són qüestions que alguns plantegen fora del context adequat, que és el de vetllar perquè ni uns ni altres suposin una nova pressió sobre el territori. Crec que avui forma part del consens d’illa, escrit en forma de PTI, que Menorca no necessita cap més urbanització turística i que les actuals han de millorar les seves places enlloc d’incrementar-les. Bé idò, amb els amarraments i amb les infraestructures portuàries cal fer el mateix: saber quants amarraments ha de disposar Menorca i com s’ha d’organitzar l’activitat portuària en el seu conjunt.

L’ecologia ens va ensenyar que la natura cerca l’equilibri. Quan aquest equilibri s’altera ella es reajusta per a recuperar-lo o obtenir-ne un altre de nou. Bé idò, d’açò es tracta. D’actuar en el territori sense malmetre l’equilibri. Un equilibri que té a veure amb la qualitat del medi ambient, però també amb la qualitat de vida i amb el valor del paisatge. La solució no és obrir mil portes, perquè per moltes portes que obriguem no vindrà més gent si a l’interior no hi ha res que interessi, ens identifiqui i ens diferenciï. Al contrari, obrint mil portes serà difícil controlar que en un moment determinat l’interior no se’n vagi en orris. En definitiva, en lloc d’optar per fer moltes portes i portes grans i luxoses perquè no optam per tenir portes eficients, còmodes i dimensionades amb un interior que interessi. Tanmateix açò és el que cercam tots quan exercim de turistes: destins interessants (amb valor afegit) amb una bona relació entre qualitat i preu.

                                                          

9 thoughts on “Ducs d’alba i port de Ciutadella”

  1. mpons ha dit:

    (El comentari és al meu bloc i també tel penj aquí)

    L’acord actual de l’Ajuntament de Ciutadella de modificar el projecte de construcció del Dic perquè hi puguin atracar creuers no té certament cap sentit. I no en te cap no solament perquè es contradigui amb l’exigència de sostenibilitat de l’illa de Menorca com a Reserva de la Biosfera, ni tampoc perquè el turisme de creuers sigui un producte que a priori s’hagi de descartar a l’hora de dinamitzar l’economia o d’oferir qualitat, sinó perquè Menorca ja té un port –natural- capaç d’absorbir-lo sense problemes de cap índole: el port de Maó.

    En aquest sentit malauradament no cal sortir de Menorca a fi de trobar experiències de mala gestió i de deixadesa. Què suposa el turisme de creuer per a la ciutat de Maó? Se’n treu o se’n pot treure rendiment econòmic? Apuja les vendes dels comerços? Implica un major nombre de clients als restaurants? Quin és el comportament econòmic dels viatgers un cop davallen al port? Se’n van d’excursió a tall individual o de forma organitzada per un touroperador? Entren als museus? No sé donar resposta a totes aquestes preguntes, però les puc intuir. No sé ben bé tampoc què farien a Ciutadella, però puc ben assegurar que a Maó gairebé ningú –gairebé cap empresari ni tampoc els seus treballadors- s’aixeca un diumenge dematí a fi d’obrir la cafeteria, el restaurant, el comerç o la parada de la plaça del Mercat. Per què? Per vessa? Per comoditat? Pel poc rendiment econòmic que suposa? Com s’explica per un altre costat que a l’altra banda del port de Maó, on també hi atraquen creuers, no hi hagi cap tipus d’infraestructures ni de serveis, on el viatger és abandonat entre contenidors de mercaderies, on no hi ha ni una sola ombra on es pugui asseure a redossa del sol, ni un sol i petit quiosc on pugui adquirir un bòtil d’aigua si té set ni cap excusat on poder anar a pixar si en sent la necessitat.

    Que n’és d’estrany tot! Ciutadella, que no té un port amb grandària suficient per a aquest tipus de vaixells, vol un gran dic perquè hi puguin atracar i en canvi Maó, que sí que el té, sembla no saber-ne treure prou profit econòmic o ha decidit que no val la pena posar el despertador. Potser caldria fer un transvassament de ciutadans a fi de veure si els ciutadallencs en sabrien treure més bon partit que els maonesos. No és, no, que es vulgui tenir tot, no! El problema és que es té de tot, però no se sap com gestionar-ho.

    Per cert, m’estalviaré qualsevol comentari en relació a l’acord del nou Ajuntament.

  2. Menorquit ha dit:

    Mentre la planificació de l’economia no tengui el sentit d’equilibri en el conjunt del territori illenc, l’acord i consens sobre noves iniciatives es farà complicat. El model econòmic que no contempli la bipolarització demogràfica en els dos caps illencs, a més d’un eix vertebrador al centre, està destinat a la crítica constant i a questionar (rebutjar o afavorir) la proposta d’infrastructures.
    .
    Diu Manel Martí: “… actuar en el territori sense malmetre l’equilibri. Un equilibri que té a veure amb la qualitat del medi ambient, però també amb la qualitat de vida i amb el valor del paisatge”. Un encert, correcte. Però l’equilibri territorial envers el medi ambient ha de pretendre que concordi amb un model econòmic equilibrat on les rendes comptin amb el mateixos índex d’estabilitat a qualsevol put de l’illa (visió de conjunt). Que els costos siguin igualats entorn les capacitats d’ingrés dels sectors. Si es preserva la costa del cap de Ponent, cal que el model territorial i medioambiental de l’illa compensi econòmicament aquesta zona, del contrari, repetesc no hi haurà consens.

  3. Nel Martí ha dit:

    Totalment d’acord. L’illa no pot ser vuit municipis en competència. Ni dos tampoc. Hi ha valors turístics (de paisatge i de patrimoni) que no donen un rendiment monetari immediat, però que han de ser conservats i divulgats. Moltes vegades els beneficis del turisme es concentren en una zona, gràcies a la preservació d’altres indrets. El valor de tenir platges verges, o el valor de tenir un Castell de Santa Àgueda, no dóna molts beneficis directes, però és un atractiu per als visitants que gasten a Maó o a Ciutadella. “Visió de conjunt” dius tu. Efectivament. El Fons de compensació intermunicipal pot ser un d’aquests recursos que comentes, però sense cap dubte que caldrà ser imaginatius per anar més enllà.

  4. silve ha dit:

    No cal cercar estudis ni estadístiques mpons, n’hi ha prou en passejar per Maó un diumenge de “creuer”. El passat mandat la regidora del tema a l’Ajuntament de Maó, na Maria Sintes, va remoure cel i terra per convènçer als comerciants de la importància d’obrir els dies de creuers tot i ser festius. Es va decidir que obrissin una part dels comerços un diumenge i l’altre part l’altre (estem parlant de 2 dies al mes durant la temporada). Ara per ara, demaneu als comerciants perquè no n’hi ha cap que obri el diumenge que hi ha creuer. La resposta és senzilla: el port de Maó és la darrera escala del creuer; açò implica clarament que els viatgers no tenen un real per a gastar. A més, si aneu a qualsevol agència de viatges trobareu tirats els preus dels creuers, és a dir que qualsevol de nosaltres hi pot accedir avui, quan fa uns anys només uns pocs ho feien. Tot inclòs al barco, final de trajecte i gent de poder adquisitiu baix (no sopen al port, ni juguen a golf), vet aquí el fracàs dels creuers. Salut

  5. mpons ha dit:

    Quin cap, es meu! Tens raó, Silve. No em recordava que una amiga del mercat del Carme ja m’havia explicat la iniciativa de l’Ajuntament de Maó. També m’havia oblidat que un altre amic, que treballa per a un touroperador alemany organitzant i coordinant les excursions dels viatgers dels creuers, m’havia comentat que no feien ni un duro perquè Maó era la darrera escala dels creuers. Però vés per on, ara m’ha sorgit un altre dubte. Tal vegada no calgui fer cap estadística, ara bé segurament valgui la pena assabentar-se per quin motiu el port de Maó és la darrera escala i qui ho decideix i ho permet. Què ho deu fer? Potser deuen considerar que hi ha moltes altres escales amb un “valor afegit” superior al de Menorca. No trobes que s’hauria d’investigar i resoldre la qüestió. Perquè és clar –i ara tenc un altre dubte-, tal vegada sí que els ciutadallencs serien capaços de convertir el dic de Son Blanc en la primera escala de la travessia dels Ducs d’Alba. Ja han demostrat omplir d’activitats les nits dels dissabtes i gairebé tot el diumenge.
    .
    D’altra banda, que cadascú de nosaltres hi pugui accedir, a fer un creuer, avui en dia, vols dir que està tan malament? No hi aniríem tu i jo a fer un creuer per la Mediterrània? I vols dir que la gent de “poder adquisitiu baix” no hi té dret també? Ah! Això no són turistes de qualitat! Mira per on! Fins i tot crec que a nosaltres potser ens el subvencionarien i tot, el creuer. Però és clar, els turistes que es volen a Menorca han de tenir un “alt poder adquisitiu”, han de ser rics… No sé, jo em pensava que érem d’esquerres i que també miràvem per la gent “com nosaltres”. En fi, ho dic per allò de la doble moralina, saps?, que no ens puguin tornar a acusar a mi d’insensible i a tu de transformista. Au!, una aferrada i ben forta, com diuen a Mallorca.

  6. Menorquit ha dit:

    Ja faràs bo, Silve, d’ensumar els tarongers del pati i llegir amb tranquil•litat coses més profitoses. Em deman què és ser d’esquerres? i també em deman que deu ser la solidatitat generacional?
    .
    Passeu, passeu, siau benvinguts!! Vénguin a bon preu a l’illa de Menorca. Que véngui gent, fecem Ducs d’albes, desdoblem carreteres per arribar 10 minuts abans a Maó o a Ciutadella, construÏm camps de golf: sí no hi ha aigua, tranquls, un dia ja plourà molt. Passin, passin!! que aquí pensam amb la gent de baix poder adquisitiu i no pensam en nosaltres. Aquí som del PSM i del GOB. Aquesta és una illa d’esquerres!! I aquí hi cap tothom.
    .
    Durant les últimes cinc dècades, el fenomen del turisme ha passat de desplaçar 25 a gairebé 700 milions de viatgers a l’any, i a llocs cada vegada més remots. Un fenomen així i amb una expansió tan ràpida, lògicament, ha generat impactes allà on s’ha establert.
    .
    Les Illes Galápagos, per posar un exemple (n’hi ha molts altres) és un arxipèlag de 13 illes, vàries d’elles amb una extensió similar a Menorca. L’any 1959 van ser declarades Parc Nacional i quedà protegit un 97,5 % del territori . L’any 1972 hi vivien unes 3.500 persones que passaren a prop de 19.000 l’any 2001 i a prop de 30.000 en l’actualitat. Reben 200.000 persones anuals (turistes)

    Segons l’informe ‘La Situació del Món’ del Worldwatch Institute, la sobreexplotació turística que han viscut indrets com les Illes Galápagos ha pogut contribuir a que avui dia alguns dels llocs més paradisíacs del món s’hagin convertit en paratges en un greu estat de degradació.
    .
    .Hi veig certa similitud amb el procés de degradació amb Menorca, tot i ser en una altra escala i tot i que aquí la població és moltíssim més elevada durant l’estiu ( i també l’hivern). Tal i com diu Nel Martí, l’obertura de portes pot rebentar l’interior, i naturalment, la costa. Més que creuers, val més creuar els dits. No ho trobes, Silve?

  7. silve ha dit:

    Mem, que diuen per aquí! He intentat fer una reflexió objectiva i informativa per aportar una informació que tenc al debat. Tenc clar que m’agradaria passar hores en un creuer amarrés on amarrés, a més segur que riuriem molt junts mpons. Però quan dic que tu i jo (cabrum vulgar) hi podem anar, senzillament faig palès que amb una nòmina “normal” i estalviant un poc tots hi tenim accés; això vol dir que en tenim prou per pagar el viatge i per pagar 2 sopars romàntics i 4 souvenirs, més la guarderia dels fillets i l’aerobic del matí (la majoria d’activitats dins un creuer són de pagament), però no per gastar i gastar a cada port on amarrem. Ho dic per qui pensa qwue als creuers només hi viatgen “rics”. Per altra banda és evident que té creuers qui vol, pot i en treu profit. Si, com bé dius, el rèdit fos gran, ja es mourien els polítics de torn per fer-ne arribar i per fer ofertes serioses a les companyies perquè Menorca fos la primera aturada del viatge.
    No podem aixecar-nos cada dia demanat una cosa nova: avui golfs, demà camí de cavalls, dimecres creuers, dijous congressos i divendres all inclusive. Siguem serioros i definim, d’una vegada per totes, el que volem (necessitem). I no fem ni una despessa pública fins que no haguem definit cap on dirigir el nostre camí. És evident que Menorca pot ser un perfecte destí turístic (aprenem de Lanzarote), però hi hem de creure tots i ens hem de moure en la mateixa direcció; i sempre, això sí, mantenint el valor que té Menorca pels menorquins i que els visitants s’hi afegeixin…però la decisió sempre ha de ser nostra. I aquí és on començaria el debat polític, d’esquerres, pesemero, progressista o com volgueu dir-li. Però si no partim d’una premisa comú: definició del model que ens convé;no té sentit fraccionar la societat amb debats estèrils.
    Ah! entenc que ser d’esquerres és ser reflexiu, per açò milit a l’esquerra. M’agrada el debat, m’agrada ser d’esquerres i m’agrada debatre Menorca des de l’esquerra, per açò m’agrada llegir-vos Nel, Menorquit i mpons. Salut

  8. mpons ha dit:

    La construcció del dic de Son Blanc de Ciutadella es contradiu amb els objectius de sostenibilitat de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Cal tenir en compte la rellevància de la Declaració pel que fa al desenvolupament dels àmbits socioeconòmics de l’illa i també s’ha de comptar amb el fet que aquesta condició no té perquè ser de per vida si la realitat mediambiental de Menorca no s’adequa als criteris de la UNESCO. Arribats a un consens polític quant a la construcció del Dic a fi de millorar el tràfic regular de passatgers i mercaderies i d’ordenar els amarraments de pescadors i petites embarcacions d’oci, la modificació del projecte per tal de donar cabuda a creuers turístics, encara que siguin de petita o mitjana eslora, contravé la Declaració de la UNESCO des d’un punt de vista ecològic. Aquesta proposta, liderada entre d’altres per certs partits polítics i per l’Associació Empresarial de Comerciants de Menorca (ASCOME), trenca l’equilibri necessari entre turisme i medi ambient.
    .

    D’altra banda, Menorca ja disposa a més de la tradició del port de Maó a l’hora d’absorbir un cert volum de creuers. En aquest sentit l’illa s’ha de contemplar com a una unitat i s’han de superar possibles i també tradicionals bicefàlies i trobar finalment un equilibri entre Ciutadella i Maó. Em consta que han sorgit iniciatives en aquest sentit a fi de pal·liar possibles desajustos econòmics que es produeixen entre llevant i ponent a través, per exemple, d’un fons de compensació. Però abans de res, volem analitzar la situació i mirar com són les xifres pel que al turisme de creuers a Maó.
    .

    Segons l’Autoritat Portuària de Balears (APB), que actua com a promotora en aquest àmbit i s’encarrega també de les taxes d’atracament dels vaixells, es preveu que des de l’1 de maig fins al 31 d’octubre de 2009, és a dir durant la temporada actual, arribin al port de Maó un total de 94 creuers enfront dels 105 de la temporada passada, en realitat un 10,4% menys que l’any anterior. En principi sembla que la situació de crisi econòmica en aquest sector tampoc no sigui tan alarmant. El fet que no s’habilitin enguany les noves instal·lacions del Cós Nou a l’altra banda del port per a passatgers es deu més a raons tècniques que a qüestions econòmiques, ja que en tota la temporada no coincidiran més d’un vaixell als molls del port. Això és el resultat d’una mera coincidència i a l’hora també d’una bona gestió, ja que l’Associació Provincial d’Empresaris d’Activitats Marítimes (APEAM) ha deixat obres i despeses aparcades per a més endavant. Si a més es compara amb Eivissa, l’illa pitiüsa espera l’arribada de només 87 creuers, dos més que la temporada passada. Entre Menorca i Eivissa sí que sembla haver-hi, però, una diferència qualitativa important, ja que el turista de creuer gasta més a l’illa veïna. Segons un estudi encarregat per les institucions locals a l’Observatori Socioambiental de Menorca i que va costar als contribuents menorquins 30.000€, la despesa mitjana d’un turista de creuer que passi tres hores a Maó i a l’illa en general és de devers 40€, una xifra que, això sí, sembla que a Eivissa es podria fins i tot quadruplicar. En aquest sentit els eivissencs gaudeixen d’una base comercial molt més sòlida i d’un producte i d’un nom molt més ben consolidats en aquest mercat que els menorquins. El perquè d’aquest diferència rau segurament en diferents factors; n’hi ha un, però, que se’ns dubte sembla d’importància capital, la mobilització comercial del centre urbà de la ciutat de Maó. Malgrat l’aplicació de diverses iniciatives per part de l’Ajuntament, està sent difícil dinamitzar-ne l’activitat comercial. L’opinió que hi ha altres factors que fan difícil l’aprofitament econòmic d’aquest tipus de turisme, com ara la coincidència que els creuers arribin en diumenge quan el centre comercial és tancat, que el port de Maó sigui la darrera escala de la travessia o que la majoria de viatgers prenguin part en excursions organitzades, no acaben d’estar ben fonamentades del tot ni semblen suposar impediments insuperables. No tots els creuers arribaran en diumenge ni tampoc tots fan la darrera escala a Menorca. Només cal consultar les dates a la web de l’APB. Solament els creuers que surten d’un port base del nostre país, Barcelona, València, Palma o fins i tot Eivissa, fan potser l’última escala a Maó, no així els que tenen el seu origen a Itàlia, França o altres països de la Mediterrània. L’organització d’excursions per l’illa és també una bona alternativa a l’hora treure’n rendiment econòmic per part de les empreses que se n’ocupen. Entre totes aquestes dades, però, n’hi ha una de cabdal importància i força positiva: la concentració del major nombre de creuers durant la temporada es produeix als mesos de maig i octubre, la qual cosa pot contribuir potencialment a allargar de forma assenyada la temporada d’activitat turístico-econòmica de l’illa.
    .

    Més xifres. Els creuers que atraquen al port de Maó són de petita i mitjana eslora, és a dir no superior als 200-230 metres. Qualsevol intent d’intervenció al port de Maó perquè hi puguin fer escala vaixells més grossos contradiu els mateixos criteris de sostenibilitat mediambiental que en el cas de l’ampliació del dic de Son Blanc. La capacitat màxima d’un vaixell d’aquestes dimensions ronda com a molt els 700 passatgers, la qual cosa pot suposar un nombre total de 65.800 viatgers repartits en els 94 creuers previstos durant la temporada. Si això a més ho multipliquem pels 40€ que es gasta cadascun d’ells de mitjana, això dóna un total de 2.632.000€, una xifra susceptible de ser multiplicada si s’és capaç de dinamitzar el centre comercial de Maó i al marge també del guany que pugui resultar de seguir oferint visites organitzades per l’illa. Un cop analitzades aquestes xifres econòmiques crec que seria raonable establir per a Menorca un màxim de 100.000 passatgers redistribuïts en una 150ena de creuers per temporada. Hi ha previsions que apunten una xifra de 200.000 i 300.000 de passatger per a aquí 10 anys. Veig necessari posar límits al creixement massiu. Si he comès algun errada en l’anàlisi de la situació econòmica que se’m corregeixi, ja que aquesta no és la meva feina i dels errors també se n’aprèn.
    .

    Per últim, però no menys important –last but not least-, és necessari un control mediambiental de les repercussions que té aquesta afluència de vaixells i dels seus viatgers al port de Maó i a l’illa en general. Per a això és fonamental que les autoritats de gestió mantinguin un contacte permanent amb els grups ecologistes i amb l’Agència de la Reserva de la Biosfera recentment creada que s’encarreguen de vetllar pel creixement sostenible de Menorca. En aquest sentit desconec per exemple a hores d’ara si l’APB ha posat sobre la taula les dades exigides pel GOB sobre subministrament d’aigua i descàrrega de residus dels creuers a fi de poder abordar solucions i millores.
    .

    (Fonts d’informació: homepage de la UNESCO, de l’Autoritat Portuària de Balears, Es Diari Digital de Menorca i el bloc de Nel Martí)

  9. Nel Martí ha dit:

    Déu ni do, quina entrada Miquel! Gràcies per totes les dades que aportes.

Comments are closed.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories