–
A l’illa de Timoner i Petrus no s’estila la retòrica amorosa a la terra nadiua. El patriotisme d’illa sembla massa poca cosa front de la “pàtria comuna i indivisible” del Regne d’Espanya. Però vindicar Menorca resulta, a pesar de tots els pesars, una pràctica absolutament necessària. La pàtria petita també té les seves raons. I la raó del paisatge menorquí no és insignificant. És aquest el nostre primer i més rellevant patrimoni.
Tots sabem de la importància del pagès com arquitecte i jardiner d’aquest patrimoni, i tots sabem també de les dificultats que té avui per a sobreviure. Cal resoldre aquesta contradicció, i és ara que cal decidir en quina direcció volem caminar.
Però mentre pensam el futur, per patriotisme, caldria fer algun gest rentable. Dos cèntims no és una diferència. El cartró de llet més barat que he trobat al mercat val només dos cèntims menys que la llet de Menorca. I la qualitat d’aquesta és inqüestionable. El patriotisme podria ser només açò, tan senzillament com açò. El patriotisme podria ser un valor afegit en aquest temps de crisi.
–
Foto de Toni Martínez
Realment gratificants els teus dos darrers articles. Quina forma de fer-nos entendre la nostra terra; quina diferent i encertada forma de fer-nos veure allò tan proper i nostrat, que, alhora, se’ns encomana la necessitat de preservar amb cura per la seva fragilitat.
.
El territori és el primer concepte de pertinença, la llengua n’és el nexe d’unió que encapçala el desenvolupament cultural; junts formen el patrimoni, el paisatge.
“Quin paisatge volem? Quin país serem?” És una frase lapidària.
Cites a Joan Timoner Petrús (per cert l’autèntic Menorquit), qui com dius, glosa la nostra illa tal com és, una mica allunyat de la retòrica amorosa. Potser l’amor a les coses i també a la terra, en desvia de la realitat. L’amor, sovint, converteix el desig en allò que voldríem que fos, i no en el que realment és. Timoner Petrus canta l’illa com és, i com la feta la seva gent. Potser aquí rau la diferència entre l’amor i l’estima. Estimar Menorca és valorar-la com és.
.
A un dels seus poemes a “L’illa d’Argent”, que anomena ‘Poble’, escriu amb exacta definició:
.
“Enfora de la mar l’illa canvia
el vestit mariner pel de pagesa;
la blavor de la costa ha estat malmesa
pels verds i els ocres de la Mitjania.
.
La vela blanca s’ha tornat masia,
tanques les ones i la plana, fesa
per barrancs de bucòlica bellesa,
marina i conradís, a pler, destria.
.
Madones i missatges dalt l’atzembla
pel camí van a la vila, que es beslluma
ran d’un pujol amb pagesívol demble.
.
Blanc con la neu, el poble, fent feruma
de campanar, molins i cases, sembla
dins el mar de verdor un glop d’escuma”.
Salut i país.