Sexualitat i Església
Fa una setmana n’Eduard Riudavets analitzava i criticava, amb raó, la reiterada posició de l’Església Catòlica contra l’ús del preservatiu. Ho feia a partir de la recent visita del Papa Benet XVI a un país africà, Camerun, greument afectat per la SIDA i per la falta de control sobre la natalitat. No afegiré res més al ja exposar per n’Eduard, ho reafirmaria tot tal qual.
Però sí que aprofitaré per exposar algunes més de les obsessions intolerables (per inhumanes) de l’Església i del Papa en qüestions relacionades amb la sexualitat. Una d’elles és la recent campanya del Vaticà en contra de la proposta francesa a l’ONU, en nom de la Unió Europea, de despenalització mundial de la homosexualitat. Avui encara existeixen en el món més de 90 països que condemnen la homosexualitat en la seva legislació, alguns fins i tot amb la pena de mort. La posició de l’Església Catòlica l’únic que fa és contribuir a reforçar la posició d’aquells països que incompleixen la Declaració dels Drets Humans i castiguen, torturen i assassinen a les persones homosexuals.
Una altra d’aquestes obsessions carnals del Papa té a veure amb els canvis de sexe. Segons la seva argumentació (que és una exposició de creences) els canvis de sexe són contraris a la voluntat de Déu, que va crear a l’ésser humà com a home i dona. I punt. Diu molt poca cosa més per a recolzar la seva afirmació. La manca d’una anàlisi detallada i rigorosa de la qüestió demostra una frivolitat absoluta amb qui dissortadament es troba en un cos que no es correspon amb el seu gènere, i alimenta de forma activa i passiva la discriminació i marginació dels transsexuals.
La humanitat, la caritat, no només s’expressa amb la bondat, i amb dir una i una altra vegada el que està bé i el que està malament. La caritat requereix coneixement, experiència, apropament a l’altre, diàleg amb l’altre, empatia de l’altre. És evident i lamentable comprovar com l’Església del Déu-veritat no entén ni compren a l’home del Déu-amor.
Un dels principals problemes que existeixen actualment també és que tot i que s’aconsegueixi normalitzar la homosexualitat a nivell polític, fer-ho a nivell social és molt més difícil. Una mostra d’això és el nostre cas, aquí a nivell polític s’ha aconseguit normalitzar-ho legalitzant les unions homosexuals però a nivell social encara queda massa gent homòfona (gent i partits polítics). L’altre dia llegia un article a l’Avui que parlava dels problemes que dona que la heterosexualitat ocupi tot l’imaginari social, l’article es titulava “Contra l’heterosexualitat com a premissa”. Bàsicament parla de la problemàtica que genera als joves homosexuals que la societat projecti constantment l’heterosexualitat sense ser-ne conscient. “Quan l’amor és un problema i l’homosexualitat s’ha de confessar, hi ha un risc per el jove afectat ”.
nel,quan mpres ls termes d lesglesia dl deu-veritat i lhome dl deu-amor trob q dones n l moll de l’os.l 1r l trob discutible xo l segon trob q es lessencia dls q som cristians.x a€o,com es posible q lesglesia tengui fets com aqts? creure n lhome dl deu-amor implica stimar mlt + i a€o no n’es cap xemple.aixi ido viure amb lsglesia amb aqtes contradiccions es dificil i dol.crec n l seu misatge esencial xo aqtes actituds ns xclouen daltres parts