Ciutadella, amb el nou ajuntament
Dilluns que ve l’Ajuntament de Ciutadella iniciarà una etapa de renovació i reactivació gràcies al pacte polític entre les dues formacions d’esquerres, PSOE i PSM, i gràcies també al suport d’UPCM. No serà un temps fàcil el que resta de mandat, però almenys ha de ser un temps de recuperació de la confiança i de la dignitat polítiques. I en aquest procés de normalització de la vida pública hi tenen responsabilitat compartida tant el govern com l’oposició. El govern per raons òbvies: ell és qui ha de liderar el canvi. Però també UPCM i PP hi tenen molt a aportar. Si per alguna cosa ha servit el llarg i complicat procés de negociació entre els partits que obtingueren representació municipal a les passades eleccions és per evidenciar aquest espai de coincidència i de complicitat a favor de la transparència, de la participació i del diàleg polític. Especialment el PP, com a responsable primer de l’actual crisi municipal (crisi que és política i econòmica), té el deure d’aportar estabilitat i confiança al consistori, també des de l’oposició.
Podria demanar les mateixes virtuts polítiques als regidors del grup mixt, però no ho faré. Les virtuts no caduquen però només mantenen la seva validesa mentre es practiquen, i es practiquen a temps. L’actitud del grup mixt fa massa temps que ha caducat. La legalitat els empara, ningú ho dubte. Però la legitimitat és alguna cosa més que una norma. És legítim abandonar el partit amb el qual es van presentar a les eleccions i no renunciar al càrrec que van obtenir a través seu? És legítim comprometre’s amb l’electorat en un sentit i després fer una altra cosa? Els tribunals no jutjaran ningú per incomplir un programa electoral, ni tampoc per mantenir un càrrec fora del partit, però democràticament aquesta actitud és rebutjable perquè corromp la voluntat expressada pels ciutadans.
Fins ara els trànsfugues han legitimat la seva actuació dient que la gent havia votat a Llorenç Brondo, però açò no és cert. El nostre sistema electoral, ens agradi o no, es fonamenta en els partits. La legitimitat recau en els partits polítics, tot i que les actes de regidors siguin personals. En qualsevol cas, ara Brondo ja no hi és. Què els legitima ara? El seu temps s’ha acabat. La manca de rigor, de diàleg i d’implicació en la tasca de govern els deixa sense credibilitat a l’oposició. Ara només cal esperar que no facin de la rancúnia, la resignació i les ànsies de venjança les seves companyes en l’afer polític.
El nou temps no podrà ser un temps de grans projectes, ni de grans inversions, açò ho sabem tots. Haurà de ser un temps d’ambició moderada i de tracte exquisit. De transparència i de participació. De seny i d’austeritat. I sobre tot de recuperar la confiança i el respecte per a la màxima institució local. Tot el contrari del que ha aportat el govern de Brondo durant aquests dos terribles i insuportables anys.
