Ciutadella Vella i Federico Pareja
L’altre dia parlava al fòrum d’hivern del PSM sobre les identitats dels actuals agents educatius, i deia que si alguna cosa comparteixen tots ells és la intencionalitat educativa. Una persona, o una institució, o una activitat,… esdevenen educatius –explícitament educatius- quan tenen consciència, voluntat i intencionalitat de ser-ho. La família i l’escola són, sense cap dubte, els principals agents educatius. Ambdós, emperò, reclamen de la resta de la societat una major implicació en la tasca d’educar. Quan la ciutat assumeix aquesta implicació, en pren consciència, la planifica, la interioritza, l’explicita,… aleshores la ciutat esdevé ciutat educadora. Esdevé un agent educador.
Divendres passat va tenir lloc al Cercle Artístic de Ciutadella la primera de les conferències que ha organitzat l’associació de vesins Ciutadella Vella sobre la ciutat des de la perspectiva l’educació. Em sembla una iniciativa molt positiva, especialment si tenim en compte que Ciutadella es va adherir a la Carta de Ciutats Educadores (i també a l’associació internacional que la promou) l’any 2000, i va aprovar el seu projecte educatiu de ciutat l’any 2004. En altres escrits ja he fet una valoració de com crec que s’han desenvolupat aquests compromisos, i quines han estat les principals debilitats en l’execució d’aquells acords. En qualsevol cas, com sempre sol passar, els fracassos d’aquell procés tenen com a expressió més grandiloqüent la falta de planificació i ordenació de l’espai públic (plaça des pins, plaça des Born, voreres, l’orientació dels carrers, els carrils bicis, estació de busos, camins escolars, etc…… per cert, on és el bicing que s’havia de posar en marxa l’estiu passat?). La iniciativa de Ciutadella Vella és tot un gest a favor de la reflexió i de la planificació de la ciutat des la perspectiva de les persones, que esper que l’actual govern municipal sàpiga valorar i incorporar en la seva gestió diària.
Aquests dies també hi ha un altre esdeveniment que caldria no oblidar, almenys per aquells que pensam que el futur s’ha de construir en clau d’educació. Em referesc al 40 aniversari de l’Agrupament Escolta Federico Pareja de Ciutadella. Caldria no oblidar la rellevància de la celebració per a Menorca, especialment ara que l’oci educatiu no passa pels millors moments. L’escoltisme menorquí ha jugat un paper fonamental en la presa de consciència a favor de la llengua i la cultura menorquines, a favor del paisatge menorquí, i a favor dels valors cívics de tolerància i solidaritat. Els eixos d’educació, fe i país han estat una font generadora de compromisos a favor de Menorca, en forma de militàncies polítiques, culturals, sindicals, associatives o professionals molt diverses. Seria absurd no reconèixer-ho, però seria més absurd encara oblidar-ho.
