———————–
L’esperit de Porto Alegre ha arribat a les entitats financeres, diuen alguns mitjans de comunicació. Ho diuen perquè algunes caixes i bancs han decidit donar veu i vot als seus clients per elegir els projectes que seran finançats a través del fons d’obra social. Una de les primeres caixes en fer-ho ha estat la Caja de Ahorros de Navarra, però en poc temps se n’hi han afegit d’altres i prest serà possiblement una tendència general. Ara bé, no cal hiperbolitzar els fets. Donar participació als ciutadans en la definició i priorització dels recursos econòmics no suposa res més que açò, i l’esperit de Porto Alegre era alguna cosa més. Diguem que ambdós coincideixen en les eines i el material, però no en la casa que volen construir. A la ciutat brasilera es parlà d’enfortir la democràcia i de construir una societat més justa. A les caixes i bancs es parla de reorientar la forma d’assignació de l’obra social com una estratègia de màrqueting i de fidelització dels clients. En qualsevol cas val a dir que és una bona opció –aquesta de la participació-, però és una opció amb certs riscos. Quins són aquests riscos?
En totes les experiències que coneixem d’aquest tipus la tendència és la mateixa: el client prioritza la inversió en solidaritat i benestar (especialment en temes de geriatria i discapacitat) enfront de la cultura, l’oci o l’esport. Així, per exemple, a la Caja de Navarra el 28% dels recursos que anaven a cultura s’han convertit en només un 5%, i el 35% d’oci, benestar i esports ha quedat en un 15%. En canvi augmenten les partides destinades a medi ambient i a les entitats de suport als discapacitats. No és estany tanmateix que sigui així, sempre serà més urgent un geriàtric o un vehicle adaptat que no un teatre o una beca d’investigació. Però la urgència no hauria d’impedir de veure l’important. És important que es doni resposta a les necessitats bàsiques de les persones més necessitades, però també és important créixer culturalment, en la investigació, en la divulgació i en l’expressió artística. És per açò que l’administració hauria d’estar atenta a l’evolució d’aquest fenomen i actuar reorientant el seu suport per tal que els projectes culturals importants no restin en l’oblit.
————————
