–
Aquí la mar se’ns
presenta brava i altiva
batent amb força contra
les roques rogenques i
grises, plenes d’estries
que, impàvides,
s’alcen contra vents i
tempestes, contra pluges
i sols massa ardents
i llunes plenes que
les omplen de presagi i ombres.
Per així fustigades elles també
lentament es trenquen,
s’esmicolen, s’esberlen
i a poc a poc esdevenen rocs,
pedra, arena, pols
que el vent i el mar
s’emporten.
