Constitució o democràcia
S’atraca el gran dia. El dia primer de tots els dies del calendari jurídic de l’Estat espanyol, i de la nació espanyola. És el dia de la Constitució. I més concretament el trentè aniversari de la Carta Magna que regeix –i constreny?- el camí democràtic dels ciutadans, pensats individualment i col·lectiva.
Segur que la seqüència d’articles i d’opinions relacionats amb aquesta circumstància serà abundant durant els propers dies; però segurament que també serà redundant. La versió políticament correcta del progressisme se sol moure entre la narració que parla de la importància de la Constitució en el procés de transició democràtica i la narració que ens convida a una reforma tranquil·la per tal d’adaptar el text actual a la nova realitat social en temes com la Monarquia parlamentària, el Senat, la laïcitat, el sistema electoral o l’organització de l’Estat. I segurament tots aquests articles i opinions tenguin una part important de raó. És cert que el document constitucional que tenim (o que ens té ell a nosaltres) deu ser el document històricament possible i viable, marcat (o vigilat) per circumstàncies molt concretes i gens democràtiques. Però la constitució que ahir ens va obrir la porta a la democràcia avui la limita, la constreny i la incapacita. Sí, la Carta Magna actua de limitador del pensament i de la voluntat democràtiques, impedint -amb la llei i/o amb l’argument constitucional- que la voluntat de la gent actuï com a principi legitimador i de legalitat per regir la convivència. La voluntat de quina gent? Es demanen sempre ells. La Constitució de 1978 i l’espanyolisme associa la sobirania popular a la sobirania nacional de la nació espanyola, que se suposa que som el conjunt de ciutadans de l’Estat. L’article primer ho diu ben clar: “La soberania nacional reside en el pueblo espanyol”. La resta és només autonomia, que en el to de la vicepresidenta del Govern vindria a ser una descentralització o una delegació de l’Estat tot sobirà.
Deia abans que la Constitució és usada freqüentment com argument per admetre o rebutjar les propostes i els raonaments fets en l’esfera pública. Açò és així perquè ho diu la Constitució. I sí, és cert. Però la Constitució no pot ser sempre la raó última, i moltes vegades la raó única, d’aquells que volen impedir com sigui qualsevol canvi de la legalitat vigent, obtingut democràticament. La Constitució és cada vegada més, especialment per a les noves generacions, un text “revelat” i “heretat” que s’ha d’acatar però que no vincula cívicament. La llei s’ha de fer complir, d’acord. Però en les democràcies modernes la llei, a més, es construeix a partir de les voluntats sobiranes dels ciutadans, del debat públic i, finalment, de la legitimació parlamentària.
Bé idò, en aquest context d’eufòria i complaença constitucional, hauria de ser possible el debat obert i públic, i fins i tot la consulta popular, sobre la voluntat democràtica d’algunes comunitats de ciutadans d’organitzar-se d’una forma sobirana, amb relacions més o menys intenses amb l’Estat espanyol. La constitució no hauria d’exhaurir la democràcia.
.
“O que ens té ell a nosaltres”. Molt encertada, l’expressió. Téns tota la raó, Nel: la Constitució és el tótem espanyol. Sagrat. Intocable (fins a cert punt, i si no ja ho veurem en cas que el príncep tingui un fill mascle). El que no acab d’entendre és el perquè d’aquesta por a possibles canvis, com si fossin déus, i no persones, els que l’haguessin escrita! També és cert que els successius governs no és que hagin fet gaire per fer complir alguns dels seus preceptes bàsics (per exemple, el dret a una vivenda digna). En fi, que la Constitució és a la realitat política espanyola el que el “Ché” Guevara a la cubana: quelcom que es posa a un pedestal, fàcilment manipulable, que s’ignora quan convé i que quan convé s’usa contra l’adversari.
Hola Nel,
Estic d’acord amb tú que aquella constitució que es va aprovar a l’any 1978 s’hauria d’actualitzar en alguns dels seus punts, potser entre ells la concepció de l’estat, el concepte de ciutadania, i com molt bé dius en l’organització de l’estat.
Possiblement els pares de la constitució en el moment en el qual la van redactar no pensaven que pugués arribar a complir 30 anys, tot tenint en compte que veniem d’una época on no es reconeixien els drets democràtics dels ciutadans. Pens que tampoc podien arribar a pensar en l’evolució de la societat, en una globalització de l’economia ni molt manco que l’estat espanyol es pogués convertir en un país receptor d’inmigrants, o que juntament amb EEUU i el Regne Unit, Espanya es convertís en un dels paissos guardians de l’ordre internaciona a l’época n’Ansar.
Crec que la constitució no es intocable, són cada vegada més els que ens qüestionem la monarquia, i si potser seria millor una republica.
Des dels sector nacionalistes (d’ambit períferic), ja que també són nacionalistes els espanyolistes, es reclama cada vegada més el dret a poder triar la seva vinculació amb l’estat, i potser aquestes postures cada vegada més hàbituals estàn creant un cert recel en els altres grups, que fa que cada vegada siguin dues postures més allunyades.
Crec que a dia d’avui si es poses a votació la posiblitat de segregació d’alguna autonomia o regió de l’estat només hi hauria possibilitat d’exit a dues regions a en tot l’estat que són Catalunya i el País Basc (tot i que l’exit no estaria assegurat a n’aquest darrer cas).
Es molt dubtos, en cas de modificació d’una constitució, en l’àmbit de l’organització territorial de l’estat, que el resultat que es donés fos favorable als interessos de les autonomies fortes, pens que cada vegada els nacionalistes estan menys representats a les institucions de l’estat central, i com que el bacalla sempre s’ha tallat a Madrid … qualsevol mesura que es pogués prendre segurament seria la de retallar drets a les autonomies, a més els dos grans grups (PP i PSOE), juntament amb IU,estan a favor de mantenir la unitat de l’estat.
Amb tot el que he dit, no es que estigui en contra de modificar la constitució, ni del dret a decidir com vull que siguin les relacions de la meva regió amb l’estat espanyol, sino que pens que amb l’atmòsfera política que actualment es respira dificilment es podrien donar passes en aquesta direcció, no més cal veure com s’ha tractat al lehendakari per voler fer un referendum sobre l’autonima (o independència) del país basc.
Crec que era Raimon, que deia que, a Espanya, amb la transició, es va canviar el règim, no l’Estat. Crec que és una idea molt encertada.
És interessant mirar les coses amb certa distància històrica i analitzar discursos.
Sempre he trobat interessant l’existència d’un discurs d’origen dretà, en diria boni bé parafeixista, que se situa en una espècie de revisionisme històric, que quan analitza el paper de la República i el posterior cop d’estat que va donar a una guerra, no ho fa, lògicament, apel·lant a la il·legitimitat de l’alçament davant d’un règim democràtic, sinó a la necessitat de consagració de l’esperit de la República espanyola, que es va desvirtuar amb les polítiques de declivi les grups revolucionaris, comunistes i diferent escòria. Vull dir amb açò que és interessant seguir l’evolució del discurs del nacionalisme espanyol de l’època, que va a parar a un tradicionalisme exacerbat i catòlic, però que no és exempt des d’un principi de cert contingut de legitimitat i essència de necessitat de modernitzar l’espanyolitat. Dins aquest discurs, la Constitució espanyola del temps de la República era un text que guardava les essències de l’espanyolitat i calia que açò fos salvaguardat per aquell que s’erigí en dipositari d’aquella responsabilitat: els feixistes.
Sé que me n’he anat molt enrere, i esper que ningú pensi que estic dient que són feixistes tots els que defensen la constitució espanyola. En tot cas, aquest revisionisme l’he vist surar massa sovint en opinions, la qual cosa em fa pensar que és present en cert imaginari. I crec que no dic un excessiu disbarat a l’hora d’entendre el plantejament que la Constitució és per a molts com la salvaguarda d’allò que, Nel, anomenes molt encertadament, la sobirania “nacional”. He anat als extrems expressament perquè no hem de caure en la ingenuïtat de creure que tots els plantejaments que avui es facin apareixen del no res. La història no és només per fornir els documentals de curiositats.
Kant, quan parlava de política, feia referència als textos constitucionals. Deia que els sistemes de lleis són pensats per la necessitat de l’home (i la dona, diríem avui) de regular la vida pública. Cal que siguin aquests textos que s’adaptin a les necessitats de la societat, perquè en cas contrari no tenen sentit.
Tothom ho sap, però cal que siguem conscients. Quan hom insinua que el procés autonomista ja ha arribat prou enfora, recordem que aquesta consitució diu expressament que les forces armades poden entrar en un territori per salvaguardar la unitat de la nació. Encara que la decisió fos presa per voluntat popular. L’actual president del Congrés espanyol, anterior ministre de Defensa, no fa gaire que defensava aquesta mesura. I diuen que és d’esquerres.
Quan hom insinua que en certs territoris s’apliquen mesures d’imposició d’una llengua com la catalana, recordem que la constitució espanyola estableix, ras i curt, que l’única llengua que tothom té el dret de conèixer per llei és la castellana. Es mirir per on es miri. El tribunal constitucional està a punt de tombar una part important de l’estatut català per aquesta qüestió. Avui.
Ah, una recomanació: “La gran desil·lusió. Una revisió crítica de la transició als Països Catalans”. És interessant llegir el que no és la versió oficial sobre l’”exemplar” període de la transició. Són un seguit d’articles, entre els quals en podeu trobar un de ben interessant que és, justament, una anàlisi comparativa de la constitució espanyola. En el llibre hi han intervingut alguns autors menorquins com Joel Bagur (cocoordinador), Àngel Mifsud o Àlex Villeyra.
Cercar al blog
Parlament
Pàgines
Arxius
Categories
Twitter de @nel_marti
Twitter de @mespermenorca
Blocs personals
Entitats i institucions
Portals de blocs
Xarxes Socials
Blog "nel martí" | Una publicació del PSM Menorca.
Potenciat per Wordpress i dissenyat per DinamicStudi.com © 2012 All rights reserved.