Així és com van sortir a la foto de la tan esperada roda de premsa els nou trànsfugues del PP. És la instantània d’una comèdia, còmica i tràgica, on quasi tot és foc i fum. Foc de sentiments que poc tenen a veure amb les virtuts cíviques: ambició descontrolada, desig de venjança, arrogància amenaçadora, interessos obscurs,… però són els governants que tenim. I fum, molt de fum, per entretenir i desorientar les mirades dels innocents espectadors (digau que són ciutadans!) mentre veuen expectants com res no es mou.

Si hi ha alguna cosa clara en tot aquest embolic és que ni el PP ni els ex-PP han fet res per a desenrocar el tema. Ningú mou peça per evitar de cometre més errors, i malvivim en aquest llimb d’indefinició sense saber qui és qui, i què és real o imaginari. Pens que ningú, ni els partits de l’oposició ni els ciutadans, es mereixen estar durant més temps en aquesta situació. Tots, ex-PP, PP i UPCM tenen l’obligació política d’acabar d’una vegada amb aquesta paràlisi institucional de la qual en són responsables. Si els ex-PP han de deixar el grup municipal que ho facin, si el PP ha d’expulsar els trànsfugues del grup que ho faci, si PP-UPCM volen denunciar situacions de corrupció política en la gestió municipal ara és l’hora, i si són els ex-PP que ho han de fer, encara estan a temps. Que facin emperò alguna cosa.

Jo segueixo pensant que la primera obligació del PSM és exigir a tots els responsables de la situació el restabliment de la representativitat política obtinguda a les eleccions municipals: 10 PP, 6 PSOE, 4 PSM i 1 UPCM. Aquest és el primer i urgent acord possible entre PSOE-PSM-UPCM: treure fora els trànsfugues. Però que ningú s’equivoqui, treure els trànsfugues no vol dir fer una moció de censura. Treure els trànsfugues és articular totes les mesures i opcions que ofereix el sistema per obligar a que els actuals regidors que han abandonat el PP també abandonin el seu càrrec a l’ajuntament. La moció de censura és una altra cosa, és la posada en consideració d’un nou equip de govern que hauria de substituir a l’anterior. I vet aquí la pregunta: és possible oferir un equip de govern alternatiu, estable i amb un mínim de coherència per no esdevenir un altre desgovern com el que tenim ara? Podria oferir estabilitat un govern PSOE-PSM-PP-UPCM? I PSOE-PSM amb el vot d’UPCM? I…. però no canviem d’escenari. Encara no s’ha resolt el destí dels nou trànsfugues, i sense aquesta primera circumstància la resta d’escenaris perden tota versemblança. Treballem ara per assolir el primer objectiu: recuperar la representativitat votada pels ciutadellencs i ciutadellenques a les eleccions municipals.

Quan pertoqui, si es dóna el cas, s’hauran de valorar totes les opcions, però mai hauríem de perdre els criteris de coherència i estabilitat en un govern. Qualsevol proposta que menyspreï aquests elements està condemnada a repetir la història. I el que necessita ara Ciutadella és precisament recuperar la confiança i la credibilitat en els seus representants polítics.