. 

A la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears

La vida és ben estranya. Ara, després d’alguns anys de meditar sobre el sentit que havia de tenir el meu testament vital (o el que és el mateix, la Declaració de Voluntats Anticipades); ara, deia, em diuen que el funcionari que tramita aquests expedients ha marxat de vacances, i que fins el setembre no es pot fer res. (Temps de silenci. Indignació)

(Hi ha coses que s’escolten amb admiració) O sia -em dic a mi mateix- que durant un mes seguit els ciutadans, aquells que no preveiem perdre la raó i la capacitat de prendre decisions lliurament i aquells altres que malauradament es troben en una situació més crítica, no podem expressar quina és la nostra voluntat anticipada en cas què per exemple ens prengui el seny una mal parida malaltia que ens condueix irreversiblement a la mort. És així? (Ho torn a escoltar amb admiració).

Incomprensible. L’administració fa coses incomprensibles. Què el dit funcionari té dret a fer vacances? I clar que sí. Però hi ha serveis, com per exemple aquest, que per molt que ho intentin els buròcrates, sempre tindran clients. Esporàdics clients tal vegada (per allò de què el testament vital encara no és molt conegut), però clients que potser no podran esperar. La mort de vegades no espera. Encara que per jo, de veritat, pot anar-se’n de vacances.

.