Els colors del transfugisme

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

. 

Ja ho deia divendres, en pocs dies en veurem de tots els colors. I així serà. Avui diumenge el diari UH-Menorca publica que el PP contempla l’opció de reconèixer als trànsfugues com “indepedendientes adscritos a la disciplina y al Grupo Municipal del Partido Popular de Ciutadella”. Fantàstic!, genial!. No estan d’acord amb les decisions de la seva agrupació local, abandonen el partit i el partit diu que els acull com a militants independents del mateix grup municipal. O sia, feis que el vulgueu que la casa és vostra i només vostra, el PP no dirà ni piu.

Tanmateix aquest és un niu per a l’oportunisme i per a la connivència. El PP sap que si els trànsfugues es mantenen deslligats del partit, aquest els haurà d’exigir la seva dimissió de tots els càrrecs públics, com molt bé ja ha reclamat l’ex-secretària general del PP insular, Assumpta Vinent. I alhora els neòfils del transfuguisme no saben com sortir-se’n per a seguir gaudint del poder. Tenc el convenciment de què els nou agosarats van actuar sense tenir ni idea del que feien, amb absoluta irresponsabilitat i amb absolut menyspreu per l’activitat política. I ara necessiten una solució digna, una solució que no els deixi morts d’arrogància. Així idò, es mantindran en el cel de la independència durant un temps i després, com diuen les escriptures d’El bon popular, es reincorporaran a la casa comú de la dreta.

Però no diguem amén, que només han passat dos dies de l’afer. Encara en veurem, segur, de molts altres colors.

.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories