Silencis polítics
.
En política el silenci té un valor molt especial. En silenci es prenen decisions importants que afecten al país, i en silenci es guarden les explicacions que els ciutadans han de conèixer per a exercir la ciutadania política.
L’obertura del tan esperat i reclamat centre sociosanitari de Santa Rita ha estat massa plena de silencis. Els diaris publiquen que avui (per dilluns) el Consell de Menorca donarà explicacions sobre el perquè d’aquest retràs tan llarg. Ja era hora! O millor dit, no serà massa tard? Tanmateix entre la ciutadania ja hi predomina la sensació de què s’han amagat molts errors inexplicables i injustificables. Fins fa uns mesos ningú entenia el que estava passant, però ara ningú vol entendre que està passant. Dubt que avui per avui cap explicació pugui satisfer ningú. I és que l’error més greu en aquest cas no hauran estat els errors tècnics sinó l’error polític de no explicar les coses quan calia.
I parlant de silencis, a qui tampoc no se l’escolta gens ni mica –pot ser perquè no ha pres la decisió- és al que fou cap de llista del PP al Consell, al Sr. Josep Seguí. L’esment com cap de llista perquè no m’atrevesc a referir-m’hi com a portaveu ni com a líder del PP. Quant temps fa que no ha convocat una roda de premsa? Per la freqüència de les aparicions públiques un diria que el portaveu és el Sr. Toni Camps, i benvingut sigui. No, no ha estat un lapsus típic dels pos-its escrits d’una sola tirada. Sempre he dit que preferiria una dreta més liberal, més laica, més oberta, més dialogant que la dreta carca i retrògrada de Camps i els seus. Però també he de reconèixer que la presència de Toni Camps té l’avantatge de posar sobre el taulell de joc polític a una dreta no creïble, cridanera, exaltada, infantil i quasi-còmica.
Respecte del silenci polític de l’alcalde de Ciutadella no val la pena parlar-ne gaire més. Només en faré un crit d’indignació. Quina vergonya! Com es pot acceptar un càrrec tan important com el d’alcalde i eludir de forma tan descarada totes les seves responsabilitats! Quina vergonya!
.
Pens que els dos darrers articles estan molt relacionats. Silencis per no reconèixer errors en el cas de Santa Rita i silencis per mantenir l’ambigüitat en el tema del PSOE i la seva política respecte de la diversitat lingüística. I és una llàstima, perquè en el fons aquests silencis mostren que els nostres líders es mouen més empesos per les seues pors que per la seua iniciativa. Por a reconèixer errors (quan seria el primer pas per trobar solucions) i por a definir-se i molestar algú (i no tenir opinió definida és millor???). Qualque dia haurem de començar a valorar la valentia, la il·lusió i les propostes clares per damunt de l’amagar es cap davall s’ala, el ser porucs i les promeses vagues.
Tots ho agraïriem…