Les llengües, segons el PSOE
.
Ens han dit que el PSOE, en el seu 37 Congrés, ha aprovat una declaració de suport al model català d’immersió lingüística. Així que tothom hauria d’estar més o menys satisfet, es suposa. Ens volen fer creure, de nou, que es té ben assumit allò de l’Espanya plural. I no, Espanya no és només plural, és plurinacional. Però les cartes no quadren: o en manquen, o n’hi ha de repetides. Si es té tan clar que el model lingüístic que s’aplica a les escoles catalanes és correcte i integrador, per què el mateix PSOE aprova un decret per a implantar la tercera hora de castellà com a mesura d’especial protecció a la lengua común (segons el Manifiesto)?
I sobretot, com és possible que la vicepresidenta del govern, Fernández De la Vega, (del PSOE, no?) sigui capaç de respondre amb les típiques ambigüitats de sempre a la proposta d’Ibarretxe d’implantar l’atenció al client en euskera, a més del castellà, a les grans empreses i comerços? “La mejor norma en relación a la lengua es la Constitución” , “el castellano és la lengua española oficial del Estado”. Mentre els socialistes bascos diuen que faran tot el que estigui en les seves mans per aturar el decret perquè “atropella la libertad individual de comerciantes y empresarios imponiéndoles sanciones y multas por no utilizar el euskera”.
Clarament, amb aquest PSOE acomplexat i insegur mai no es resoldrà la qüestió lingüística a l’Estat. Aquesta mateixa indefinició i ambigüitat lingüística la trasllada el PSIB a les institucions on governa, amb mesures neutres, ocioses, i amb alguna que altra rebaixa en els nivells de coneixement de la llengua o de protocols d’atenció al públic.
De la Vega hauria de saber que el que ella i els socialistes bascos han criticat tan durament, a les Illes s’està aplicant des què el primer govern Antich (PSOE-PSM-IU) aprovà la llei de comerç del 2001.
Hi manquen cartes, o n’hi ha de repetides.
Article 8. Drets lingüístics dels consumidors (Llei de Comerç de les Illes Balears, 2001)
1. En els establiments regulats en aquesta llei, els consumidors tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no podran ser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin.
2. En els establiments al detall que disposen d’una plantilla laboral de més de tres treballadors, els consumidors tenen, a més, el dret de ser atesos en la llengua oficial de les Illes Balears que escullin.
3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als consumidors dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
En els termes que reglamentàriament es determinin, els establiments comercials informaran els consumidors dels seus rets lingüístics mitjançant la col·locació dels anuncis corresponents.
4. Les administracions competents promouran l’ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials, com també en els rètols, símbols i distintius dels establiments comercials de les Illes Balears.
