nel martí

Els nous governs progressistes i nacionalistes a la comunitat autònoma balear i al Consell Insular de Menorca es van proposar com a filosofia de govern acomplir amb els criteris fonamentals de respecte, lleialtat i confiança entre institucions. És lògic que aquest fos un objectiu àmpliament vindicat a Menorca durant la campanya electoral ja que una de les característiques del Govern Matas va ser precisament la discriminació política i institucional del Consell Insular governat pel PSOE-PSM. Fins a una dotzena de càrrecs del govern autonòmic actuaven a Menorca com a governadors polítics de Matas, amb funcions poc definides però sempre substituïdores o opositores al protagonisme del CIM en l’àmbit de les seves àrees competencials. L’aplicació d’aquest criteri democratitzador va tenir com a primera conseqüència l’eliminació de tots els càrrecs governatius del Govern de les Illes a Menorca en aquelles competències que són pròpies (no delegades) de la màxima institució insular. Ni en temes de comerç, ni d’agricultura, ni de turisme, ni de cultura, etc. és necessari un delegat governatiu si els governs (autonòmic i insular) es respecten i col·laboren en l’exercici de les seves responsabilitats i competències.

Però què havia de passar, en canvi, amb les competències que són del Govern? Doncs calia analitzar cada competència per separat. Hi ha àrees que es poden executar a través o en col·laboració amb els Consells insulars, i n’hi ha d’altres que necessiten d’una estructura pròpia, extensa i especialitzada, en forma d’oficina-delegació del govern per a gestionar-la. Aquest darrer cas seria el de la competència en matèria d’ensenyament reglat obligatori. Sí, reglat obligatori, perquè la resta, com l’educació infantil primerenca o com l’ensenyament de persones adultes podrien ser gestionades amb major eficàcia i coherència pels consells insulars. En qualsevol cas, el fet és que educació és una competència del govern que, avui per avui, necessita d’un cos especialitzat per a ser gestionada amb eficàcia; descentralitzada però depenent directament del Govern. Així, efectivament, havia de ser una Delegació Territorial d’Educació, i no una Delegació Territorial de la Conselleria de Cultura i Educació com ho va ser durant el Govern Matas. En cultura el Govern de les Illes no hi ha de dir gran cosa, excepte en allò que li reserva l’Estatut, ja que és una competència pròpia del CIM.

Per tal de ser coherents amb els principis abans exposats es va dir (la premsa n’està plena d’afirmacions en aquest sentit) que el Delegat Territorial d’Educació seria un càrrec de caire tècnic i executiu, fins i tot se’l va definir com de servei tècnic d’educació. Pens que, ara per ara, no es pot dir que açò sigui exactament així. El Govern segueix dipositant en el delegat territorial funcions de representativitat clarament polítiques, i fins i tot se li encomana que exerceixi la seva activitat en qüestions que competencialment són pròpies del Consell Insular. Dit d’una altra manera, el Delegat territorial d’Educació no hauria de ser el representant del Govern en qüestions relatives a la competència de cultura ni de cap altre matèria que no sigui l’ensenyament. Mai com abans Menorca havia governat l’exclusivitat (que incorpora el nou Estatut) de les competències, i pot ser encara no ens hi hem acostumat. Caldrà paciència, però també insistència. L’únic referent que ha de tenir el ciutadà a Menorca en qüestions culturals ha de ser el CIM, fins i tot per aquelles qüestions, com la promoció exterior, reservades al Govern. En aquests casos puntuals és on es posa a prova la capacitat de diàleg i col·laboració entre institucions, per tal que els programes interinsulars o suprainsulars siguin gestionats a través de qui exerceix les competències exclusives i pròpies en el seu territori. “Sens perjudici de les competències legislatives que corresponen al Parlament de les Illes Balears”, s’afegirà. D’acord, així ho diu l’Estatut.