Segons un recent estudi de Demoscòpia (novembre de 2007), l’Església catòlica ha esdevingut una de les institucions menys valorades de l’Estat espanyol. Per altra banda el quadern nombre 153 de Cristianisme i Justícia recull una dada on diu que “la fuga dels catòlics de la seva Església és de l’1% anual”. Finalment, la Conferencia Episcopal Espanyola ha emès una missiva titulada Laicos cristianos: sal y luz del mundo on analitza l’actual situació d’abandonament. Es curiós com, de nou, l’anàlisi de la CEE tira la majoria de les pilotes fora del seu camp de joc i responsabilitza de l’actual situació a “la ruptura de la cadena en la transmissió de la fe en el si de la família” i als “successius processos de secularització que pateix la societat espanyola”. És evident que aquesta Església vol seguir mirant la realitat amb els ull tapats. La missiva ni tan sols menciona la pèrdua de confiança i credibilitat de la primera institució catòlica, tant per part de la societat en general com de les comunitats de creients, degut a la falta de coherència i a la sobrecàrrega de intervencions político-doctrinals. Fins i tot el darrer document de la CEE es reafirma a ella mateixa dient que ho ha fet bé, però que en tot cas no hauria d’haver deixat en un segon nivell els aspectes espirituals de la formació dels creients.
En resum, que tot segueix igual i res no pensa canviar. L’afirmació de K. Rahner que diu que el cristià del segle XXI o serà un místic o no serà cristià esdevé cada dia més irreal. No hi pot haver gaire mística ni massa espiritualitat en una Església que s’ha coronat propietària de la raó i de la moral, i que ara no té més remei que justificar i defensar. Algú hi ha vist res de místic en la CEE?
