Joan Barril publica avui en El Periódico un excel·lent article titulat La tarifa espiritual que parla del finançament de l’Església catòlica a través de la declaració de la renda. En el meu darrer post-it ja opinava d’aquest tema, però he cregut que valia la pena donar-li continuïtat per a recollir la interessant reflexió de Barril. Aquí la teniu.
Som en el període en què s’ha de presentar la declaració de la renda i, una vegada més, l’important no és el que es paga ni el que alguns deixen de pagar, sinó la lletra menuda que va a parar a l’Església catòlica. L’àmbit espiritual no està renyit amb el material. Que ho recordin a aquell ecònom de la diò- cesi de Valladolid que va perdre els estalvis de la seva gent en el cas Gescartera. Parlem de diners perquè l’Església –les esglésies– en necessiten. I és veritat. He de dir-los que jo vaig sovint a una parròquia que invita a les seves celebracions sacerdots amb qui comparteixo més amistat que creences, però que em fan l’honor d’ajudar- me a pensar i, en certa manera, a sentir. En aquesta parròquia que és la meva hi ha llums encesos. A l’hivern hi ha estufes de butà. Quan la megafonia falla, algú s’encarrega de reparar-la. A les àrees rurals, els rectors han hagut de multiplicar-se i van per les carreteres a dir misses a preu fet. De tant en tant a la capella se li trenca l’espadanya o unes goteres amenacen el retaule. Tot això, ¿qui ho paga?
La casella de la renda hauria de ser una font d’ingressos segura. Però els diners de la renda se centralitzen burocràticament en la Conferència Episcopal. I els practicants continuen fent ús del caixonet d’almoines. Tot això porta a un manteniment de l’Església excessivament mediatitzat i que exonera els creients de la necessitat de contribuir al manteniment d’una fe que obliga a rituals, temples i mediadors espirituals. Quan un veu les riqueses dels palaus episcopals hi ha motius per imaginar com seria de fàcil una quota obligada dels fidels adscrits a cada parròquia. Ningú dubta de la necessitat de pagar per ser soci del Barça, que per a això sí que s’ha de tenir fe. ¿Per què, doncs, l’Església no pot anar al finançament directe dels sacerdots de base? ¿Per què no s’arriba a un pacte amb l’Estat perquè aquest s’encarregui únicament del manteniment del patrimoni eclesiàstic i deixa les despeses comunes als fidels? La resposta és ben òbvia. Si es deixa el finançament de les parròquies, amb tots els elements de compensació necessaris per a les parròquies menys poblades, en mans dels fidels, ¿què li quedarà a la cúpula eclesiàstica per als seus fastos i el seu nivell de representació? És més: ¿no s’estaria fomentant d’aquesta manera una mena de democràcia popular que blindaria els rectors més incòmodes per a la jerarquia? És en aquest sentit que s’acaba de manifestar la FEERI (Federació Espanyola d’Entitats Religioses islàmiques). La FEERI vol el mateix que l’Església catòlica. La mateixa possibilitat de marcar amb una creu –petita contradicció– una casella específica de l’IRPF, és una reducció economicista del refrany “o tots moros o tots cristians”.
Si realment la fe és una cosa tan seriosa per arribar a alterar l’essència del que hauria de ser un Estat laic, el millor que es pot fer és suprimir aquesta casella per a tothom. Les pedres les pagarem entre tots, i amb molt de gust. Però també l’agnosticisme és una forma de creença. Que cada religió i les seves faccions recaptin directament el necessari servei espiritual que ara estan donant. O el que és el mateix: que cada sant carregui amb la seva espelma.
No té desperdici, l’article! Efectivament, el que s’ha fet és confondre patrimoni artístic o artesanal (i tant que n’estic a favor, de que la Catedral de Burgos o el Monestir de Poblet es mantinguin, tant quant a estructura com quant a funionament!) amb creences. Això pot ser un arma de doble fil per l’Església: imaginem-nos la de persones (homosexuals, ecologistes, nacionalistes, gent d’esquerres en general) que han deixat de posar la “x” (si és que la van arribar a posar algun dia) a causa de les barbaritats que es poden sentir per la COPE o les bajanades que diuen Rouco Varela i companyia. Totalment d’acord amb el que diu de la resta de religions: per què no? Si la religió catòlica és tan majoritària no s’hauria de preocupar de res: pràcticament ningú marcarà la casella de l’església Evangèlica, Jueva, Islàmica, Ortodoxa, etc. És clar que potser no fiquen aquestes caselles per estalviar la tinta que paguem entre tots els espanyols (HACIENDA SOMOS TODOS)