Fa uns dies vaig llegir l’informe publicat per la Fundació Jaume Bofill sobre La desafecció política a Catalunya. Una mirada qualitativa, i la veritat és que tot i que el seu contingut és aplicable a molts estats europeus és difícil no veure-hi dibuixada la situació política específica de Ciutadella. La desafecció és la forma de descriure l’actual distanciament de la gent respecte de la política. Aquest és, efectivament, un fenomen generalitzable a la nostra illa, a la nostra comunitat autònoma i al conjunt de l’estat, però és especialment útil per a descriure la situació de desconfiança i insatisfacció de la població cap a la principal institució ciutadellenca.
En aquest sentit no puc evitar de fer referència a una de les recents actuacions municipals que exemplifiquen aquesta forma de fer política que genera desafecció. Em referesc a la proposta unidireccional (sense espai per a altres opcions) i unilateral (sense la participació de la resta de formacions polítiques o d’entitats ciutadanes) de fer un pàrquing subterrani a l’actual Plaça des Pins. Tant se val si hi estic d’acord o no amb aquesta ubicació (i no hi estic d’acord), perquè amb el què realment discrep és en la forma de governar i prendre decisions de l’actual equip. Aquest govern no sap què vol dir governar des de la transversalitat (tot i que aquest sigui el principi bàsic del Projecte Educatiu de Ciutat), i posar en comunicació els sectors implicats en aquesta intervenció de gran impacte per a la ciutat. I és clar que s’han de crear places d’aparcament subterrani, però no seria millor fer-ho en el context del màxim acord possible? Passarà el mateix que amb l’escola de música, que durant aquests darrers cinc anys s’ha projectat a no se quants llocs diferents i encara resta per resoldre? Ara per ara el pàrquing ha passat de la Plaça del Príncep a la dels Pins, i segurament de pàrquing no en veurem cap mentre Brondo no sigui capaç de governar cercant la confiança de la gent.
