El Papa Benet XVI, durant el viatge pastoral als EUA, ha expressat la seva vergonya i el seu rebuig per la implicació de la institució eclesial en més de 10.000 casos d’abusos sexuals a menors d’edat. Ha demanat perdó? No, no ha sortit de la seva boca aquesta paraula, però tanmateix el perdó no és el que volen els afectats i els ciutadans nord-americans. El perdó té a veure amb la relació de l’home amb Déu. L’aspiració ètica, en canvi, és que la relació entre una persona i una altra es resolgui amb justícia i amb el canvi de comportament. I açò encara resta per fer. La immensa majoria dels capellans implicats no han estat expulsats de l’Església catòlica i en molts casos segueixen exercint les funcions sacerdotals.

Per altra banda, l’Església catòlica alemanya acaba de fer públic que durant els anys de la Segona Guerra Mundial va tenir com a esclaus 6.000 homes i dones, la majoria polonesos i russos, fent feines de tot tipus: cultivant els seus horts o arreglant els temples. Un detall més -no insignificant- del comportament d’aquesta institució humana que sempre diu actuar en nom de Déu.

És clar que després, a missa, durant el ritus de la pau, el capellà convidarà als fidels a proclamar en veu alta: Us deix la pau, us don la meva pau, / no mireu els nostres pecats, / sinó la fe de l’Església, / i doneu-li aquella pau i aquella unitat / que vós vau demanar. / Vós que viviu i regnau pels segles dels segles.