Les vacances de Déu
Aquesta és la reflexió que feia el capellà i escriptor Jaume Reixach el passat diumenge al diari Avui, arran de les polèmiques declaracions de la Conferència Episcopal espanyola sobre l’orientació del vot dels catòlics en les properes eleccions generals. Val la pena!.
Al principi Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada. I Déu digué: “Crearé els bisbes perquè hi posin ordre”. Aparegueren els bisbes i ordenaren el caos. Però la terra continuava sent desolada. Aleshores els bisbes maleïren la terra. I la terra es convertí en una vall de llàgrimes. Aprofitant l’avinentesa, Déu va crear els oceans. I l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Però les aigües, mancades de llum, eren tenebroses. I Déu digué: “Que existeixi la llum”. I la llum va existir. Déu va veure que la llum era bona. I li posà el nom de dia. I a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí. I fou el primer dia. El segon dia, Déu va dir: “No és bo que els bisbes estiguin sols”. I va crear l’home i la dona, al servei dels bisbes. I els bisbes posaren la dona al servei de l’home. El tercer dia Déu va quedar sorprès. L’home i la dona havien procreat. I els bisbes digueren a Déu: “Hem de crear el matrimoni”. El quart dia els matrimonis omplien la terra. I els bisbes digueren a Déu: “Els matrimonis dominaran la terra. I la terra donarà glòria a Déu”. I Déu va somriure. El cinquè dia, la sorpresa de Déu va ser encara més gran. Els bisbes regalaren a Déu un arbre esponerós. Era l’arbre del Bé i del Mal. I Déu digué: “Conec el Bé però desconec el Mal”. Els bisbes somrigueren. El Mal -explicaren a Déu- és l’absència del Bé. I Déu, conscient que tot el que havia fet era bo, es retirà en silenci. El sisè dia, Déu no aparegué. I el dia setè inicià unes vacances que encara duren. Present en el Bé i absent en el Mal, les vacances de Déu són a càrrec dels bisbes.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 32. Diumenge, 3 de febrer del 2008
