Deia ahir que l’Església catòlica és una església excloent. Avui hi afegiria a més que és una església mediocre i amb molt poca credibilitat, que actua amb desmesurada hipocresia. Crec que és immoral que la Conferència Episcopal (CE) sigui capaç de reclamar el vot per aquelles formacions polítiques que no han negociat amb ETA. Ho és -immoral- perquè d’aquesta forma el que pretenen és menysprear el valor del diàleg o de la negociació per tal d’acabar amb la violència terrorista. Ho és perquè l’Església va participar en el procés de negociació i/o diàleg amb ETA, durant el govern d’Aznar. Ho és –immoral- perquè totes, absolutament totes, les formacions polítiques que han governat han negociat i/o dialogat amb ETA. Ho és perquè l’únic que pretenen amb aquesta falsedat és induir a una posició clarament partidista: catòlics votau al PP.
Ho és perquè l’Església catòlica té molt poca legitimitat de parlar en contra de la violència terrorista. No té legitimitat històrica, però tampoc no la té ni en el discurs ni en la forma. En el catecisme catòlic es contempla la pena de mort, i l’estat del Vaticà encara no ha signat els tractats internacionals sobre els drets humans. De moral per fer el que fan en tenen molta, de moralitat ni una dècima.
L’Església catòlica pot i ha de dir el que vulgui, però quan ho faci per intervenir en l’àgora pública ha d’assumir la dialèctica democràtica. Ha d’assumir que la resta de la societat també pot exercir la llibertat d’expressió, i criticar les seves actuacions. I ho ha fet. La immensa majoria dels editorials periodístics d’aquests dies han sigut força crítics amb l’actuació de la CE.
En qualsevol cas, coincidesc amb Josep Maria Quintana (bloc de notes d’ahir) que amb aquesta nota de premsa, “el que han aconseguit Martínez Camino, Cañizares, Rouco i companyia ha estat enfortir Zapatero i debilitar Rajoy”.
Crec que l’església té por. Ja fa anys que ha perdut pes a la vida política d’Espanya i cada vegada veu més retallats els ajuts públics dels quals es beneficia. Aquesta tendència, crec, variaria amb un canvi de color polític a Madrid (almanco açò és el que podem entendre d’aquesta convergència d’estratègies de la CE i el PP).
I tenen poca traça, perquè radicalitzant postures i postulats l’únic que fan és allunyar la gent amb una mica de sentit comú.
Simplement, crec que han triat el camí més recte: la fugida cap endavant. I ja veurem què passa.