nel martí

Millor així. Sí, millor saber les coses tal com es pensen. José Bono, que segur que té moltes coses bones i moltes de dolentes -com tothom-, ha parlat clar. Bono és avui el cap de llista per Toledo i el nom proposat per Zapatero –diuen- per a ocupar la presidència del Congrés dels Diputats. Ahir afirmava que si ell presideix la cambra baixa del parlament no permetrà que els diputats utilitzin el català, l’euskera o el gallec. I com a bon polític –que, des del meu punt de vista, aplica males polítiques- s’excusa en què l’actual legislació (o sia el reglament del Congrés) no ho permet. Però no és aquesta la qüestió, i ell ho sap. La principal tasca d’un polític –i en especial d’un polític en procés electoral- no és suborninar-se a la legalitat present (encara que estigui obligat a complir-la), sinó vetllar perquè la legalitat respongui a les aspiracions i als projectes de la ciutadania. I Bono, i Zapatero, el que han de dir no és que aquesta o aquella normativa és així i diu açò. Els ciutadans sense càrrec també sabem llegir, senyors meus!. El que han de deixar clar –el que volem saber- és si aspiren a modificar el reglament del parlament de l’estat perquè sigui el parlament d’una Espanya plural (per utilitzar el lema del PSOE en la campanya electoral del 2004). Per ara, a la nostra democràcia, la història nacional d’açò que se’n diu Espanya s’ha escrit en singular. Les referències al BOE per part d’un polític, en aquest cas de José Bono, són sempre la constatació d’allò que no els interessa dir: tot seguirà igual. I així seguirem en aquesta matèria que es diu Las lenguas de España, i que sempre s’explica en castellà. En resum: cap avanç en el camí del reconeixement de la diversitat lingüística de l’estat en aquest any 2008, que les Nacions Unides han proclamat any internacional de les llengües.