Les Nacions Unides han declarat l’any 2008 l’Any Internacional de les Llengües, i la Comissió Europea l’ha proclamat Any Europeu del Diàleg Intercultural. A primer cop d’ull un diria que aquest haurà de ser un any favorable per a la llengua i la cultura catalanes, fet que haurà de coincidir amb l’empenta definitiva del refundat Institut Ramon Llull.

Amb encert, l’Assemblea General de l’ONU ha fet extensiu aquest any de “promoció i defensa” (així ho diu la declaració institucional) a les més de 6.000 llengües que es coneixen, i no només a les llengües oficials dels principals estats membres del Consell de Seguretat. Hauria de ser el moment, per tant, de fer visible al món la diversitat lingüística existent a l’Estat espanyol, de valorar la salut de cada una de les llengües i d’analitzar les polítiques que apliquen les institucions públiques per fer efectiva la prescripció lingüística de la Constitució i de cada Estatut. Pel que fa a la nostra realitat més propera, no ho tenim gaire aclarit. L’Estat espanyol continua aplicant una visió patrimonial de la llengües cooficials (article 3.3 de la Constitució: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”) molt centrada en l’arqueologia i en la museística. Les llengües perifèriques s’han de conservar, preservar, cada una en el seu territori de reserva. L’ús de la llengua ja és una altra qüestió més seriosa, que segueix el criteri de la unidireccionalitat. Les administracions centrals parlen només una llengua, la castellana, arreu de tot el territori de l’Estat. I aquesta és la que promocionen arreu del món.

Però la queixa és inútil. Hem tingut, amb la reforma de l’Estatut d’autonomia, una oportunitat històrica d’equiparar en drets i deures les dues llengües oficials a les Illes, el català i el castellà. I l’hem perduda, gràcies al PSOE i al PP. Sense el deure dels ciutadans balears de conèixer la llengua pròpia serà molt difícil avançar en la promoció i la defensa del català. Però ho farem.

Així les coses, no podem esperar massa cosa de l’Administració central quant a l’execució del programa europeu. Tant si governa el PSOE com si ho fa el PP, la visibilitat de la llengua catalana no anirà més enllà del folklore, de l’arqueologia o de la museística. Així que haurem de fer-ho sols, però junts, o sia, amb un Institut Ramon Llull fort i valent, al qual el Govern de les Illes ha de donar un suport visible i actiu. Aquesta podria ser una bona visibilitat per a l’any 2008, Any de les Llengües.